COLABORADORES

BUSQUEDAS

DIRECTORIO

Además hay que tener en cuenta que las extracciones agrícolas de los acuíferos de la Mancha Oriental que alimentan al río Júcar no cesan de aumentar, así como las expectativas de demandas en Castilla- La Mancha para uso residencial y turístico.

En consecuencia, todas las acciones públicas y privadas que se lleven a cabo en el territorio ibérico, deben ser analizadas con rigor por equipos multidisciplinares, evitándose emprender obras e iniciativas que lesionen nuestro futuro de forma irreversible.

Buscar y aplicar sistemas alternativos no agresivos es una urgencia ante el desolador panorama que ya vivimos.

PACO SANZ y ELVIRA MONGRAGÓN.
Plataforma Xúquer Viu.

El passat dia 25 d´agost, el mateix dia que el Ministeri de Medi Ambient reunia a un grup de persones representatives de distints sectors per a estudiar el transvasament Xúquer-Vinalopó, el President de la Junta Central d´Usuaris del Vinalopó publicava un article, en aquestes mateixes pàgines, sota el títol de «Trabajar todos juntos».

Aquest article estava destinat no a justificar les demandes d´aigua del Vinalopó o la sostenibilitat del transvasament, sinó a atacar l´informe de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que com a resultat d´una visita en missió oficial a les terres valencianes qüestionava seriosament un transvasament que «posaria fi a la qualitat única de l´entorn natural», en referència a l´Albufera i al Baix Xúquer, i concloïa que «la Comissió Europea ha de reconsiderar seriosament la seua decisió de finançar el projecte en les circumstàncies actuals».





En aquest article se´ns deia, igual que els consellers de la Generalitat repeteixen fins la sacietat, que el transvasament Xúquer-Vinalopó fou acceptat per unanimitat pel Consell de l´Aigua de la Conca del Xúquer el 1997.

Acceptada aquesta premissa a continuació cal dir que, posteriorment a aquesta aprovació, han aparegut una sèrie de circumstàncies i condicionaments no contemplats en un principi i que ara fan inviable aquest projecte. És a dir: cronològicament han passat 7 anys, però sembla que n´hagen passat 25.

Passem a enumerar algunes d´aquestes noves circumstàncies que imposen la revisió en profunditat del Pla de Conca, començant pels 2 condicionaments mediambientals exigits per la Unió Europea:

1. Necessitat de fixar i respectar el cabal ecològic del riu Xúquer.

El Pla de Conca no fixa aquest cabal a partir d´Antella (els últims 50 km de llit del riu) i entre Tous i Antella estableix un cabal ridícul per a un riu com el Xúquer (0´6 m3/segon) que està fora de qualsevol criteri científic reconegut.

Aquest primer condicionant suposa establir un cabal ambiental, amb criteris científics, adequat a la importància del riu i permanent en el temps. La comarca de la Ribera i la societat valenciana no acceptaran de cap manera l´assignació d´un cabal simbòlic que no assegure la recuperació i manteniment de l´ecosistema fluvial.

La greu situació de contaminació de les aigües del Xúquer i la intrusió salina en els últims quilòmetres de llit ens adverteixen del perill de convertir-lo, en un futur no massa llunyà, en una claveguera com el Segura i no en el riu per excel·lència del País Valencià que sempre ha portat unes aigües de gran qualitat.

2. Necessitat de determinar les aportacions hídriques que ha de rebre l´Albufera per a gaudir d´una bona salut ambiental.

El Pla de Conca de 1997 no li assigna a l´Albufera una reserva de cabal per considerar que amb els retorns i sobrants dels recs tradicionals i altres aportacions no regulades es consideren correctament satisfetes les seues necessitats hídriques. Però amb la modernització dels regadius, aquests retorns i sobrants desapareixeran en gran mesura, anul·lant per tant la major aportació que rep l´Albufera.

De fet en les al·legacions que els regants del Xúquer (USUJ) presenten al transvasament l´any 2000 diuen: «La zona húmeda del Parque Natural de La Albufera se mantiene gracias a las aportaciones por retornos y sobrantes de los regadíos de la Acequia Real del Júcar y de la Comunidad de Regantes de Sueca.

Si se reducen las dotaciones de estas acequias o se mejora la eficiencia de riego se van a ver reducidas estas aportaciones y, por tanto, será necesario asignar a esta zona húmeda una nueva dotación complementaria con un volumen de 100 Hm3.».

3. Les conseqüències del canvi climàtic.

El passat 18 d´agost l´Agència Europea de Medi Ambient va fer públic un informe sobre el canvi climàtic.

Per a la Península Ibèrica les principals conseqüències suposaran un pujada de 4 graus de la temperatura mitjana, un augment de les sequeres i una marcada reducció en els cabals dels rius dels sud europeu, en especial dels rius mediterranis.

La previsió d´un descens de més del 50% del cabal dels nostres rius fins al 2070 fan que se disparen totes les alarmes en un riu que ha vist perdre més de la meitat del cabal que portava al llarg del segle passat.

4. El compliment de la Directiva Marc de l´Aigua.

Aquesta directiva europea que s´aprovà en l´any 2000, posteriorment al Pla de Conca, suposa un canvi molt important en les polítiques de l´aigua, que tindran com a objectius no sols l´ús productiu de la gestió de l´aigua sinó la protecció i millora de l´estat ecològic de les aigües i dels ecosistemes aquàtics i zones humides. Aquesta nova normativa obliga a establir una sèrie de mesures específiques de caràcter mediambiental en els plans hidrològics de conca tant per a les aigües superficials com subterrànies, a l´igual que per a les zones protegides com l´Albufera.

Així mateix, la Directiva obliga a avançar cap a la plena repercussió en els usuaris dels costos de l´aigua, que per al transvasament Xúquer-Vinalopó, han segut calculats pel Banc Europeu d´Inversions en 0´47 euros/m3.

5. El descens continu del cabal del riu Xúquer.

Els successius estudis efectuats sobre les aportacions naturals de la Conca del Xúquer han donat com a conseqüència una disminució alarmant de les disponibilitats d´aigua del riu. De manera que cada nou estudi realitzat ha determinat una quantitat inferior a l´anterior. Si el Pla de Conca de 1997 fins a Tous considera una aportació de 1.576 hm3/any, el Pla Hidrològic Nacional de 2000 l´estableix en 1.441hm3/any o el més recent de la Confederació Hidrogràfica de 2003 el fixa en 1.339 hm3/any. Les aportacions del riu estaven sobrevalorades i el Pla repartia un aigua que no existia.

Aquest Pla, i els pactes polítics que el feren possible, legalitzaren les extraccions abusives dels aqüífers que es realitzen a Castella la Manxa. Ara, a mesura que augmenten els bombejaments en la Manxa Oriental, disminueix el cabal del riu en aquesta regió. Aquesta situació si es continua aplicant l´actual Pla provocarà un desastre ecològic en tot el Baix Xúquer.

6. L´anul·lació del transvasament de l´Ebre.

El transvasament Xúquer-Vinalopó estava íntimament lligat al de l´Ebre. Fins el punt que donada la precària situació del riu, s´havia previst compensar amb 63 hm3 procedents de l´Ebre la pèrdua dels 80 hm3 que s´anàvem al Vinalopó. Aquesta era la millor prova de la inviabilitat del Pla del Xúquer.

Molts regants i ciutadans de la Ribera i d´altres comarques valencianes es pregunten si el Xúquer i l´Albufera pagaran les conseqüències de les tensions polítiques ocasionades per la derogació del transvasament de l´Ebre.

No s´expliquen com no s´han aplicat els mateixos criteris d´insostenibilitat ambiental i econòmica al transvasament Xúquer-Vinalopó, especialment quan la situació del Xúquer i de l´Albufera és molt més crítica que la de l´Ebre i el seu Delta.

En definitiva, aquestes noves circumstàncies, unides a altres com la determinació dels autèntics costos de l´aigua (molt superiors als previstos) determinen la inviabilitat d´un transvasament que s´ha de derogar, i començar a treballar al voltant d´ altres alternatives més sostenibles per al Vinalopó i el Xúquer.

Des de la Ribera i altres comarques valencianes afectades per aquest transvasament, la societat civil està lluitant per la defensa i recuperació del Xúquer i de l´Albufera, com posen de manifest les 20.000 persones o els 30 ajuntaments que ací s´han compromès.
xuquerviu@hotmail.com

Publicada en el periódico:
LEVANTE - EMV - Viernes, 10 de septiembre de 2004.

Ecologistas en acción exige la paralización del trasvase Júcar-Vinalopó hasta que no se demuestre su viabilidad.

Como consecuencia de la reunión de trabajo del pasado 25 de agosto en la sede de la Confederación Hidrográfica del Júcar se creó una Comisión Técnica, en la que la Administración tiene una clara mayoría, encargada de estudiar la viabilidad hidrológica del trasvase Júcar-Vinalopó.

Aunque es más que evidente que esa viabilidad hidrológica se debería haber demostrado con anterioridad a la aprobación de la ejecución de las obras, creemos que en la actualidad con una ejecución inferior al 20% del total de la obra, es sensato todavía analizar si habrá suficiente agua en el río Júcar para ser trasvasada al Vinalopó, sin poner en cuestión el ahora inexistente caudal ecológico en el tramo final del río y la alimentación al Parque Natural de la Albufera.

Según Ecologistas en Acción para que los trabajos de esa Comisión Técnica tengan alguna credibilidad es necesario que las obras del trasvase se paralicen de forma inmediata.

Existe el riesgo de construir una infraestructura que no lleve ni una gota de agua, lo cual supondría un despilfarro y un grave e inútil impacto ambiental a la Muela de Cortes, el Caroig y la Sierra de Enguera.

Hay que recordar que con los datos del propio proyecto de trasvase si éste estuviera construido no se podría haber trasvasado agua al Vinalopó en 13 años de los 16 años del periodo 1983-1999 y en los 3 restantes el caudal sería inferior a 80 Hm3.

A ello hay que sumar que las previsiones de la Agencia Europea del Medio Ambiente, en un reciente informe hecho público, es que el caudal de los ríos mediterráneos de la Península Ibérica descienda hasta en un 50% en los próximos 70 años debido al cambio climático ya en marcha.

Además hay que tener en cuenta que las extracciones agrícolas de los acuíferos de la Mancha Oriental que alimentan al río Júcar no cesan de aumentar, así como las expectativas de demandas en Castilla- La Mancha para uso residencial y turístico.

El Banco Europeo de Inversiones en su informe de julio de 2003 estableció en 50 Hm3 de media el caudal que se podría transferir al Vinalopó en los próximos años, aunque la obra está dimensionada técnicamente para transportar hasta 200 Hm3.

Para Ecologistas en Acción se debería estudiar de forma independiente también la viabilidad económica del trasvase, puesta en duda por el informe del Banco Europeo de inversiones de julio de 2003, en donde se concluía que a largo plazo habría una recuperación de costes insuficiente en contradicción con la Directiva Marco del Agua.

También sería necesario volver a estudiar las diferentes alternativas que existen para llevar agua al Vinalopó (utilización del Acueducto Tajo-Segura, cese de la extracción de agua de los pozos del Alto Vinalopó a las zonas litorales y permuta de caudales generados en las desaladoras previstas, bombeo de agua de la Mancomunidad de Canales del Taibilla al Vinalopó Medio, etc), así como revisar las demandas reales en la agricultura del Vinalopó y en los abastecimientos urbanos de Alicante y Benidorm.

Gentileza de Cercle Obert de Benicalap
Iniciativas Sociales y Culturales de Futuro
antoniod17@ono.com
Telf. 645.75.95.91

Valoración

Comentarios