| Santuari Ecològic del Castell de Gallifa. |
(3431) |
| (VALLÈS OCCIDENTAL). BARCELONA. CATALUNYA. |
7 juny 2009. Festa Internacional del Medi Ambient.
No podem desenganxar-nos o desentendre´ns de la naturalesa. Som naturalesa. Si destruïm o maltractem l´aire, els rius, els arbres o les muntanyes, ens maltractem i ens destruïm nosaltres mateixos. La naturalesa no és un pretext. Es un objecte que llançà Déu a l´existència. I amb ella, l´home. |
Esta información es patrimonio catalán, y se acoge a la defensa de su cultura y tradiciones.
(Nuestros equipos os la han traducido más abajo, al castellano.) Un abrazo a todos...
El Primer Santuari del món dedicat a la Mare de Déu de l´Ecologia.
* Visiteu la nostra pàgina Web... (Vitsualizar vídeo...)
Benvolguts.
L´activitat més important del Santuari Ecològic:
PROGRAMA D’ACTES.
XXIIIè Aplec. 2009.
Dissabtes 4, 11, 18 i 25 de juliol i 1, 8, 15, 22 i 29 d’agost, a les 21 h.
“GRAN ESPECTACLE DE SO I LLUM”
A continuació, Mn. Dalmau presidirà la “Missa sobre el Món” des de la talaia del Santuari. Es cantaran els Goigs de l’Ecologia. Tot seguit la Coral “AMISTAT”, de Sant Feliu de Codines, interpretarà un recital de cançons populars, dirigides per Montserrat Costa.
· Acte d’homenatge a Xavier Rocha, qui fou president Internacional de Pax Christi i president de la Convenció per La Independència Nacional.
· Se li dedicarà el nou Mirador que contempla el conjunt del poble de Gallifa.
Farà el panegíric el Notari i amic,Sr. Eladi Crehuet.
· I... ho celebrarem amb mistela i coca d’en Pere Turón per a tothom.
Mentrestant sonaran unes sardanes per ballar i alegrar la diada.
Els que vulguin quedar-se a dinar :
Arròs, amanida, postres i cremat : 10 euros
Informació i reserva tiquets dinar: Telf. 93.436.04.08 i 649.94.83.50
TODOS LOS SÁBADOS.
Desde julio a septiembre.
Cada día, después de la puesta de Sol (entre las 20´00 y las 21´00 horas)
l’Espectacle de So i llum.
* “ELOGI DE LA NATURALESA”.
Un esclat de colors
Un so embolcallant
Un cúmul de sensacions
Un missatge esperançador
Un cant a la natura
Viu les nits d’estiu a plena natura al Castell de Gallifa.
Esteu invitats, no cal dir, a cada una de les activitats.
Us esperem, doncs, en el primer espectacle obert a l’ aire lliure a dalt al Santuari Ecològic, voltat de ones i més ones de bosc com un mar de verd, mentre et passeges pel vaixell del Santuari i prens un entrepà assaborint la munió d’ estels que omplen el firmament.
Ben cordialment., Mn. Josep Dalmau.
Gallifa, 1 de juny de 2009
Gallifa és un poblet d´un centenar d´habitants situat dins una petita vall, al peu de l´arrogant massís de Sant Sadurní, a cavall entre el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, a uns 40 km de la ciutat de Barcelona.
Dins les boscúries del seu terme municipal hi ha erigides quatre ermites romàniques l´origen de les quals es remonta mil anys enrera.
Al costat de l´ermita parroquial (S.XI) s´hi troba el taller del renombrat ceramista Llorens Artigas, on hi treballaà durant moltes temporades el pintor Joan Miró. De la col.laboració dels dos artistes amics, d´aquest taller han sortit obres com el mural de la Unesco de París, o el de la Universitat de Harvart, el mural de l´aeroport del Prat o la Dona de l´Ocell del parc de l´Escorxador de Barcelona, per citar alguns exemples.
El Santuari fou inaugurat el 13 de juliol de 1986, amb l´assistència d´un miller de persones. S´hi comptava entre ells el Director General d´Obres Públiques de la Generalitat, el Sr. Jaume Amat, i Mn Fèlix Guàrdia, delegat oficial del Sr. Bisbe de Vic, Exm. Sr. Josep Guix.
El sermó d´inauguració anà a càrrec de Mossèn Josep Dalmau, rector de Gallifa.
El moviment ecològic.
Les fidelitats radicals que arrosseguen avui els devots de l´ecologia, deuen ésser, inconscienment, un nou replec i desplegament d´aquell mite pagà de la Virginitat i la ecunditat.
Es el mite que retorna i es fa present en les noves generacions. El sentiment i el pensament ecològic prediquen avui que hem de respectar la naturalesa vergeper poder sobreviure, perquè l´home forma part d´aquest món. Està lligat a les pedres, a les herbes i els animals.
No podem desenganxar-nos o desentendre´ns de la naturalesa. Som naturalesa. Si destruïm o maltractem l´aire, els rius, els arbres o les muntanyes, ens maltractem i ens destruïm nosaltres mateixos. La naturalesa no és un pretext. Es un objecte que llançà Déu a l´existència. I amb ella, l´home. I amb la humanitat, Jesús de Natzaret, una persona que es deia i es feia dir el fill de l´home, i que proclamava als quatre vents, que l´home, tot home, és radicalment, un fill de Déu.
Cal salvar, doncs, la seva verge, la naturalesa verge, perquè a travès d´ella tenim garantida la continuïtat de l´espècie i la salvació de la Humanitat.
Cal retrobar el nostre mateix Déu transparent en l´univers i que l´home primitiu va intuir i viure en els seus inicis. N´és una mostra de la deesa Artemis. N´es també un signe clar aquesta pedra preciosa anomenada Verge Maria, que costa tant de destriar del missatge evangèlic perquè està incrustada en el seu firmament.
Una mirada paradoxal a la Naturalesa.
Amic! Assaboreja de d´aquesta balconada:
Tota l´eternitat dins el "durar quiet" d´un segon temps.
Tota l´amplada i fondària de l´Univers dins l´entrada del atòm.
Tota la Bellesa amb el seu explendor dins la tendresa d´una flor toscana.
Tota l´harmonia vertiginosa del Cosmos en el punt fix d´una brillant estrella.
Tota la potencia espiritual de la matèria en "impuls vital" creador de l´home lliure.
Tota la complexitat del fenòmen del viure dins la simplicitat del teu jo.
Tota la lluminositat del firmament dins el diamant de la nit transparent.
Tota la sonoritat del Bing-Bang dins l´eixordador silenci dels grans espais.
Tota la grandesa del misteri de l´amor en el somriure acollidor d´un infant.
Tota la seducció apassionada del viure en el pas ferm del pelegrí cap a l´Absolut.
(Pleària còsmica) En el Mil.lenari "Castrum Gallifa", 1999.
Mossèn Josep Dalmau.
No podemser d´aquells ecologistes, profetes de calamitats, que diuen que l´home ja ha mort. L´home encara no existeix. Cal anar vers un esdevenidor propiament humà, és a dir, diví. Perquè la realitat global de l´home, la seva integritat, inclou aquesta dimensió transcendent que posa al descobert la vivència religiosa cristiana. Podem fer possible de nou la convergència entre el mite pagà ecològic dels nostres dies amb l´exigència explícita de la dimensió cristiana. El vent de la història ens va a favor.
Escolta la resposta dins del vent, canta Bob Dylan.
Petita història...
Mn. Josep Dalmau inicià la reconstrucció de l´ermita romànica del castell de Gallifa el 1985. Els experts en art romànic valoren les ruïnes com un rar exemplar d´ermita, perquè sobre la volta no hi havia la teulada (com és habitual) sinó una habitació-sala que constituïa un últim recurs de la resistència dels habitants del castell, quan els enemics havien ja entrat dins el recinte de la fortalesa.
Entre es reconstruïen les parets, la volta i la teulada de l´ermita (S.XI) el Sr. Jesús Prujà, un promotor cultural i col.leccionista nat, oferí a Mn. Dalmau una imatge de talla d´una Mare de Déu del s. XI, que havia trobat a les golfes d´una masia dels voltants d´Olot, fent de contrafort a l´encavallada de la teulada. D´aquesta imatge no se´n coneix ni el nom ni l´origen.
L´anterior imatge (del s. XIX) de l´ermita del castell, s´havia descompost i fet malbé durant la Guerra Civil (1936-1939). Desapareguda l´imatge, el Sr. Prujà, féu ofrena de la trobada recentment a Olot. Aixó donà a Mn Dalmau l´oportunitat de rebatelar-la amb l´advocació de la Mare de Deu de l´Ecologia Ho demanaven els plecs de muntanyes que l´envolten i les catifes de verd dels boscos que li fan d´escambell. I ho proclamen sobretot els temps actuals, que han fet del mot ecologia la clau que volta d´una visió de futur. I seguint aquella lliçó evangèlica de Jesús de Nazaret, es tracta de lligar el passat i el futur, i treure del cofre coses noves i antigues. Els devots de l´ecologia venen a plantar un arbre en el recinte del voltant del Santuari com una llàntia votiva, com una pregària encesa, nit i dia a Maria, advocada de la virginitat fecunda: de la naturalesa verge.
Tota l´información, extraída de... (Enllaç...)
© Santuari Ecològic del Castell de Gallifa.
Telf. de contacte: 93 436 04 08.
joana.villemur@terra.es - jdalmau@gallifa.com
* Comissió del Santuari: 649.94.83.50 Joana.
Coordinació desde:
* Plaça de la Rectoría, 1 - Gallifa (Barcelona)
Tel.: 938.660.218 - Gallifa.
* Lluís Sagnier, 60- 1º-1ª Tel.: 934.360.408 - Barcelona.
* Ajuntament de Gallifa: Telèfon 93.866.02.02.
Web de l´Ajuntament... (Enllaç...)
El Santuari Ecològic vol ser el simbol de la conjunció de les dues constants que emergeixen avui en més força -ecologia e identitat- i que seran el teixit i la trama de la nova etapa de la Humanitat en el seu pelegrinatge cap a l´absolut: l´alliberament dels pobles sotmesos, i l´atenció per conservar i potenciar la Natura com el bressol i la llar de la familia humana. Heus aquí el significat profund -EL FAR- del Santuari Ecològic de Gallifa.
Mossèn Josep Dalmau. Capellà del Santuari Ecològic.
Bibliografía que cal compartir, per a coneixer l´amor al patrimoni historic que mos aporta identitat y conexió al territori on cadascun ha naixcut:
* Superar les situacions de culpabilitat per arribar a ser fecund, estar sa per a una vida plena i llarga.
L’home post-modern no está tant preocupat per “posseïr el món”, sino per trobar els mitjans per “evadir-s’hi”...(Enllaç...)
Ens cal, doncs, preservar la selva verge, la natura verge, i perque només per ella tenim garantia de continuÏtat i de subsistència. Ens cal tornar a trobar el rostre d’un Déu transparent en l’Univers. Que l’home primitiu ( primordial?) va intuïr i va viure a la seva albada.
L´esbós biogràfic:
* Mossèn Josep Dalmau. Capellà del Santuari Ecològic. (Enllaç...)
Mossèn Josep Dalmau (Sant Llorenç Savall 1926) és llicenciat en Teologia. Els seus llibres representen una defensa pastoral de la llibertat i del diàleg a l´Església i a la societat: Distensions cristianomarxistes (1967), Agonia de l´autoritarisme catòlic (1968), L´Església subterrània (1969), Contrapunts al "Camí" de l´Opus Dei (1970) i La fe a debat (1972). Ha estat processat diverses vegades i condemnat per qüestions civicopastorals. Ha prosseguit la seva tasca pastoral a la parròquia de Gallifa (Vallès Occidental), d´on és rector fa més de vint-i-cinc anys. En aquests darrers anys ha publicat, entre d´altres: El malefici dels símbols (1973), Condemnats a creure (1977), Crònica d´un combat obrer (1978), Catalunya i l´Església al banquet dels acusats (1980) i Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya (1982). Políticament arrenglerat en la línia socialista de Josep Pallach, va escriure La crisi del PSOE vista des del conflicte Pallach-Reventós (1979).
La màxima de l´autor.
"Tots les camins que pugen, arriben al cim", combregant amb la teoria de Rovira i Virgili.
Texto en castellano...
Primer Santuario del mundo dedicado a la Virgen de la Ecología.
Gallifa es un pueblecito de un centenar de habitantes en el marco de un sencillo valle, al pie del arrogante macizo de Sant Sadurní, a caballo entre el Vallès Occidental y el Vallès Oriental, a unos 40 Km. de la ciudad de Barcelona.
Entre los bosques de su término municipal hay levantadas cuatro ermitas románicas, cuyo origen se remonta mil años atrás.
Junto a la ermita parroquial (S.XI) se encuentra el taller del renombrado ceramista Llorens Artigas, dónde trabajaba durante muchas temporadas el pintor Joan Miró. De la colaboración de los dos artistas amigos, de este taller han salido obras como el mural de la UNESCO de París, o el de la Universidad de Harvart, el mural del aeropuerto del Prado o la Mujer del Pájaro del parque del Matadero de Barcelona, por citar algunos ejemplos.
El Santuario fue inaugurado el 13 de julio de 1986, con la asistencia de un millar de personas. Se contaba entre ellos el Director General de Obras Públicas de la Generalitat, el Sr. Jaume Amat, y Mn Félix Guardia, delegado oficial del Sr. Obispo de Vic, Exm. Sr. Josep Tiza.
El sermón de inauguración fue a cargo a del Padre Josep Dalmau, rector de Gallifa.
El movimiento ecológico.
Las fidelidades radicales que arrastran hoy los devotos de la ecología, deben ser, inconscientemente, un nuevo repliegue y despliegue de aquel mito pagano de la Virginidad y la Fecundidad.
Es el mito que vuelve y se hace presente en las nuevas generaciones. El sentimiento y el pensamiento ecológico predican hoy que debemos respetar la naturaleza virgen para poder sobrevivir, porque el hombre forma parte de este mundo. Está atado a las piedras, a las hierbas y a los animales.
No podemos desentendernos de la naturaleza. Somos naturaleza. Si destruimos o maltratamos el aire, los ríos, los árboles o las montañas, nos maltratamos y nos destruimos a nosotros mismos. La naturaleza no es un pretexto. Es un objeto que lanzó Dios a la existencia. Y con ella, al hombre.
Y con la humanidad, Jesús de Nazaret, una persona que se decía y se hacía decir el hijo del hombre, y que proclamaba a los cuatro vientos, que el hombre, todo hombre, es radicalmente, un hijo de Dios.
Hace falta salvar, pues, su virgen, la naturaleza virgen, porque a través de ella tenemos garantizada la continuidad de la especie y la salvación de la Humanidad.
Hace falta reencontrar nuestro mismo Dios transparente en el universo y que el hombre primitivo intuyó y vivir en sus inicios. Es una muestra de la diosa Artemis. Es también un signo claro esta piedra preciosa denominada Virgen Maria, que cuesta tanto de discernir del mensaje evangélico porque está incrustada en su firmamento.
Una mirada paradójica a la Naturaleza.
Amigo! Disfruta desde este balcón:
Toda la eternidad dentro el "durar quieto" de un segundo del tiempo.
Toda la anchura y hondura del Universo dentro de la entrada del átomo.
Toda la Belleza con su esplendor dentro la ternura de una flor tosca.
Toda la armonía vertiginosa del Cosmos, en el punto fijo de una brillante estrella.
Toda la potencia espiritual de la materia en "impulso vital" creador del hombre libre.
Toda la complejidad del fenómeno del vivir dentro la simplicidad de tu yo.
Toda la luminosidad del firmamento dentro el diamante de la noche transparente.
Toda la sonoridad del Bing-Bang dentro del ensordecedor silencio de los grandes espacios.
Toda la grandeza del misterio del amor en la sonrisa acogedora de un niño.
Toda la seducción apasionada del vivir en el paso firme del peregrino hacia lo Absoluto.
(Pleària cósmica) En el Milenario "Castrum Gallifa".
1999. Padre Josep Dalmau.
No podemos ser de aquellos ecologistas, profetas de calamidades, que dicen que el hombre ya ha muerto. EL hombre todavía no existe. Hace falta ir hacia un acontecimiento propiamente humano, es decir, divino.Porque la realidad global del hombre, su integridad, incluye esta dimensión trascendente que pone a cuerpo descubierto la vivencia religiosa cristiana.
Podemos hacer posible de nuevo la convergencia entre el mito pagano ecológico de nuestros días con la exigencia explícita de la dimensión cristiana. El viento de la historia nos va a favor. Escucha la respuesta dentro del viento, canta Bob Dylan.
Pequeña historia.
Mn. Josep Dalmau inició la reconstrucción de la ermita románica del castillo de Gallifa el 1985. Los expertos en arte románico valoran las ruinas como un raro ejemplar de ermita, porque sobre la vuelta no había el tejado (cómo es habitual) sino una habitación-sala que constituía un último recurso de la resistencia de los habitantes del castillo, cuando los enemigos habían ya entrado dentro el recinto de la fortaleza.
Mientras se reconstruían las paredes, la vuelta y el tejado de la ermita (S.XI) el Sr. Jesús Prujà, un promotor cultural y coleccionista nato, ofreció a Mn. Dalmau una imagen de talla de una Virgen María del s. XI, que había encontrado en las buhardillas de una masía de los alrededores de Olot, haciendo de contrafuerte a la encaballada del tejado. De esta imagen no se conoce ni el nombre ni el origen.
La anterior imagen (del s. XIX) de la ermita del castillo, se había descompuesto y echado a perder durante la Guerra Civil (1936-1939).
Desaparecida la imagen, el Sr. Prujà, hizo ofrenda del encuentro recientemente en Olot. Esto dió a Mn Dalmau la oportunidad de rebautizarla con la advocación de la Madre de Manantial de la Ecología. Lo pedían los pliegues de montañas que la rodean y las alfombras verdes de los bosques que le hacen de escabel. Y lo proclaman sobre todo los tiempos actuales, que han hecho de la palabra ecología la llave que envuelve una visión de futuro.
Y siguiendo aquella lección evangélica de Jesús de Nazaret, se trata de atar el pasado y el futuro, y sacar del cofre cosas nuevas y antiguas. Los devotos de la ecología vienen a plantar un árbol en el recinto del cercando del Santuario como una lámpara votiva, como una plegaria encendida, noche y día en Maria, abogada de la virginidad fecunda: de la naturaleza virgen.
El Santuario Ecológico quiere ser el símbolo de la conjunción de las dos contrastes que emergen hoy con mas fuerza -ecología e identidad- y que serán el tejido y la trama de la nueva etapa de la Humanidad en su peregrinaje hacia lo absoluto: la liberación de los pueblos sometidos, y la atención por conservar y potenciar la Naturaleza como la cuna y el hogar de la familia humana.
He aquí el significado profundo -EL FARO- del Santuari Ecológic de Gallifa.
Padre Josep Dalmau. Capellán del Santuari Ecológic.
* Ámplia información, en el Consell Comarcal del Vallès Occidental... (Enlace...)
| Insertado
por: pamelaamaya (20/03/2007) |
| Fuente/Autor:
Santuari Ecològic del Castell de Gallifa - 1998 |
Valoración
Comentarios
Hay una Plataforma de vecinos en Sant Feliu de Codines, que trabaja para informar y que no construyan una variante que destruya el paisaje cercano al entorno del Santuari...
www.plataformasantfeliudecodines.cat |
| Nombre: Comissió No a l’Autopista (30/03/2007) |
E-mail: info@plataformasantfeliudecodine |
| |
* El moviment ecològic en el SANTUARI ECOLÒGIC DEL CASTELL DE GALLIFA:
Les fidelitats radicals que arrosseguen avui els devots de l´ecologia, deuen ésser, inconscienment, un nou replec i desplegament d´aquell mite pagà de la Virginitat i la ecunditat. Es el mite que retorna i es fa present en les noves generacions.
El sentiment i el pensament ecològic prediquen avui que hem de respectar la naturalesa vergeper poder sobreviure, perquè l´home forma part d´aquest món. Està lligat a les pedres, a les herbes i els animals. No podem desenganxar-nos o desentendre´ns de la naturalesa. Som naturalesa. Si destruïm o maltractem l´aire, els rius, els arbres o les muntanyes, ens maltractem i ens destruïm nosaltres mateixos. La naturalesa no és un pretext. Es un objecte que llançà Déu a l´existència. I amb ella, l´home. I amb la humanitat, Jesús de Natzaret, una persona que es deia i es feia dir el fill de l´home, i que proclamava als quatre vents, que l´home, tot home, és radicalment, un fill de Déu.
Cal salvar, doncs, la seva verge, la naturalesa verge, perquè a travès d´ella tenim garantida la continuïtat de l´espècie i la salvació de la Humanitat.
Cal retrobar el nostre mateix Déu transparent en l´univers i que l´home primitiu va intuir i viure en els seus inicis. N´és una mostra de la deesa Artemis. N´es també un signe clar aquesta pedra preciosa anomenada Verge Maria, que costa tant de destriar del missatge evangèlic perquè està incrustada en el seu firmament.
No podemser d´aquells ecologistes, profetes de calamitats, que diuen que l´home ja ha mort. L´home encara no existeix. Cal anar vers un esdevenidor propiament humà, és a dir, diví. Perquè la realitat global de l´home, la seva integritat, inclou aquesta dimensió transcendent que posa al descobert la vivència religiosa cristiana. Podem fer possible de nou la convergència entre el mite pagà ecològic dels nostres dies amb l´exigència explícita de la dimensió cristiana. El vent de la història ens va a favor.
Mossen Dalmau. Capellà de Gallifa. |
| Nombre: Silvia Pons Oliver (14/06/2007) |
E-mail: silviaponsoliver@gmail.com |
| |
| Me parece muy bueno y sobre todo me ha dado mucha alegría y ánimo para seguir adelante. Soy del grupo de Ecología y Ecumenismo de la Parroquia Ntra. Sra. del Valle en Buenos Aires Argentina. Desearía tener una foto de la imagen de la Madre de Manantial de la Ecología. Desearía mantener contacto con quienes trabajan en este campo de la Ecología desde lo religioso. Aquí estamos haciendo algunos trabajos, sobre todo de toma de conciencia, incluso desde lo Interreligioso. |
| Nombre: Eusebio Lizarralde (20/06/2007) |
E-mail: ecologiayecumenismo@yahoo.com.ar |
| |
LA NATURALESA ÉS PRESONERA DE L’HOME
Al Santuari Ecològic hi neix una planta que té tot l’aspecte del fonoll, però no fa l’olor del fonoll. És una altra cosa. I aquesta planta, verda i flonja, d’una alçada de 40 o 50 centímetres, cobreix tota la vessant sud del voltant de l’ermita de l’ecologia. S’ha d’anar a més de cent quilòmetres per trobar una mostra igual. És pròpia del Santuari Ecològic.
En Xirinacs vingué moltes vegades a aquest Santuari. En una de les ocasions, l’any 2002, per a la jornada de la MARXA ECOLÒGICA. Ens parlà de la naturalesa i de l’ecologia i li vaig fer notar aquesta raresa de planta verda i flonja, pròpia d’aquesta terra especial ecològica. Hi ha també certs tipus de persones que sols es donen pel seu coratge, pel seu entusiasme i per la profunditat i l’amplada del seu viure en territoris com Catalunya.
En certs moments de la història d’un poble i d’una cultura que es resisteixen a desaparèixer, la naturalesa es defensa perquè és un planeta viu, i pren un impuls nou per recobrar el territori fins als límits de la seva parla. Una situació que s’ha donat moltes vegades a la història i es realitza a través d’un personatge excepcional. I Xirinacs és aquest producte de la nostra cultura, del nostre territori i del nostre poble. És una garantia del nostre futur sobiranista.
Xirinacs és dels personatges que semblen fets d’una altra pasta i tenen unes intuïcions profètiques que s’avancen als seus temps. Per això després d’uns anys d’haver conviscut anunciant el seu missatge, acaben tots, escurçant el seu futur per poder mitificar-se com a referent del seu poble. I Xirinacs –diu ell– és el “Jo Sóc”; aquell que parlà a Moisès per fer-lo líder del seu poble. Ara s’està construint el seu mite. Els que el coneguérem som els que hem quedat, com Aaron, per dur a terme la seva missió: alliberar el nostre poble, escampant el seu mite. No es tracta de crear res, sols de donar-lo a conèixer amb el nostre testimoni, repetint el seu missatge. S’ha de tenir fe en la seva i la nostra causa. |
| Nombre: Mn. Josep Dalmau (26/05/2008) |
E-mail: jdalmau@gallifa.com |
| |
| Si algu sap da la vida actual de Musen Dalmau i Olibe pudria comunicaru si no fos molta molestia soc (al Juan de cal Argemi de Gallifa) Perduneu pal meu Catala escrt GRACIES |
| Nombre: Juan Tuneu Bruch (22/12/2011) |
E-mail: juantuneu@gmail.com |
| |
|
