DE LA MARIOLA A LA MAR...
Mos a deixat, en nostre amic Joan Pellicer... Bellreguard.
És fàcil que, si ens pregunten pel Serpis, la majoria de la gent que vivim a la seua vora responguem que és un riu escarransit i brut, de poc valor. Per això és tan sorprenent la travessia que ens proposa Joan Pellicer i Bataller a través del nostre riu: des de la serra de Mariola, fins a la mar Mediterrània.
¡Una gran pérdida, la separación de un ser humano fuera de serie como lo era este!
Adiós buen amigo... nos vemos pronto para seguir trabajando donde sea necesario. Tú partida nos dejó sin palabras...
Una lástima que no pudiéramos hablar más ratos, muchas más tardes, para contrastar temas de actualidad que nos quitaban el sueño a los que trabajamos por La Naturaleza, en un compromiso incondicional.
José Miguel Canet. (Director del Proyecte Ibérica 2000, desde La Safor)
(imagen omitida)
"Oh, com estime la terra, les estacions, l´aire,
totes les coses i toto allò que viu, com ho estime!
La terra, la seua vegetació, la seua vida! Oh, si poguera dir,
si poguera mostrar com l´estime"
"De la Mariola a la mar. Viatge pel riu Serpis" és un llibre amb el segell inconfusible de Joan Pellicer. Com ell mateix ens comenta, aquesta i les altres obres que té publicades "van de la natura", són "impressions al voltant dels nostres boscos, les nostres muntanyes, els rius... i tot el que això implica, que no és només la flora i la fauna, sinó tota la cultura humana que impregna aquestos paisatges". No debades Joan Pellicer és un llicenciat en medicina entestat a recuperar el nostre llegat etnobotànic: "el prefix etno fa referència, no solament a la recuperació de la medicina popular i per tant de la fitoteràpia popular, sinó a tots els usos de les plantes, des dels agrícoles, els relacionats amb la construcció tradicional, els tèxtils, d´artesania... fins i tot els que entren dins la rondallística popular, les festivitats religioses tradicionals i la literatura actual o tradicional també". És aquesta combinació de naturalesa, història, mitologia, costums, "herbes mengívoles i remeires" i cites literàries, la que acosenguirà que el passeig pel nostre riu i la seua conca siga d´allò més complet i agradós.
Joan Pellicer és nascut a Bellreguard i ha tingut contacte amb el riu d´Alcoi des de xicon, ja que el tram final, després de travessar el Comtat, discorre per la seua comarca, la Safor. Això i, especialment, "la quantitat de flora que naix al voltant de la seua fertilitat", determinen el seu interés pel riu. "Un riu, el nostre, certament entre els més menuts del País", "un riu petit abocant les seues primes aigües a una de les mars més menudes de la Terra" però, també, "una meravellosa miniatura" que, en els seus 75 quilòmetres, "aplega tots els ingredients i al.licients, virtuts i encants, accidents i imatgeria que puguem trobar en els més llargaruts i majestuosos rius del Planeta". És un riu "disponible, manegívol, capaç de poder ser passejat i gaudit quasi pam a pam", "ajustat a les mesures humanes" i, alhora, "un xicotet gegant, perquè té uns esclats tardorals, unes avingudes, que li donen una seriositat impressionant". És tracta sens dubte d´un dels més genuïns "dels originals, irregulars, fluctuants, inconstants, imprevisibles i llunars rius mediterranis". "Estem acostumats a parlar del carrascar com al gran bosc mediterrani, i ho és, realment, però se´ns obliden altres boscos com és el bosc fluvial, l´albereda litorial mediterrània, amb tot l´esplendor, que encara podem resseguir a llarg de tot el riu Serpis, amb més o menys traces. Encara queden illots d´aquest bosc antic".
(imagen omitida)
Al riu Canós dels romans, Blanc per a l´Islam i riu d´Alcoi per als cristians, tal volta el Serabis del geògraf grec Estrabó, li devem molt: els sediments que, "en un llarg treball de segles i mil.lennis", han format la terra fèrtil de les hortes; l´aigua de reg; la força motriu de les fàbriques del Molinar i del Barxell... També ha sigut, i continua sent, la nostra claveguera, amb l´agreujant que la porqueria d´abans "no embrutava ni la mil.lèsima part del que embruta l´actual". "És un dels rius més furgats i contaminats" on "hi ha qui hi troba la boca de l´infern i el gran poal de les escombraries, dels residus tòxics". Potser per això ens agradaria fer-lo desapareixer i oblidar així la nostra vergonya, "però quan el riu està net, quan té les vores virginals, és un dels paisatges més paradisíacs". "Encara hi ha raconades en el riu que estan més o menys intactes, tot i que l´aigua no ho està mai". "Si una persona va a la gola de l´Encantada pot fer-se una idea del que seria el riu si es prengueren quatre o cinc mesures, no fa falta més, per a recuperar les vores i la puresa de l´aigua. Aleshores la gent sí que baixaria al riu perquè el riu el seduiria".
La idea de la regeneració del riu com a un ecosistema viu i natural, i autosuficient, contrasta amb les notícies sobre la seua canalització al pas per la ciutat d´Alcoi. "És un tema delicadíssim". "Si del que es tracta és d´evitar avingudes més o menys catastròfiques, potser la línia a seguir no siga canalitzar, convertir el riu en una gran séquia o una gran canal. Jo crec que s´ha d´actuar, però s´ha de consultar totes les opinions possibles, inclosa la del ciutadà del carrer, però sobretot la dels grans tècnics, que són els grans botànics, els urbanistes, etc. etc. i, a partir d´això, dissenyar una línia a seguir; però així, ja d´entrada, començar a posar-li vores de ciment al riu, em sembla una autèntica barbaritat".
En la introducció del llibre Joan demana que "no es cometa l´afront i la vergonya de convertir el riu i les seues ribes en un petulant i vulgar parc" ( al capdavall "verd postís i pompós"). Com ell, espere que el Serpis puga ser durant molt de temps la llar dels baladres, les sargues, els àlbers, els xops, els canyars, els llidoners, els joncs, els lliris grocs, la boga, les granotes, els gripaus, les tortugues, els blauets, els oriols, els rossinyols... i tants altres que podrem descobrir al llarg del seu recorregut, des de la Mariola, fins a la mar.
Vá guanyar el I premi de Bernat Capó-Bancaixa, un prestigios reconociment especializat en difusión de la cultura popular.
* Article publicat en el núm. 10 de la revista IMATGES (setembre de 1999)... (Enllaç...)
(imagen omitida)
Image treta de... (Enllaç...)
PELLICER BATALLER, Joan. De la Mariola a la Mar. Viatge pel riu Serpis. Bellreguard: Col.lectiu de Mestres de la Safor, 1997.
Va nàixer l’any 1947 a Bellreguard. Llicenciat en medicina i cirugia per la Universitat de València. Ha publicat, entre altres: Herbes medicinals al País Valencià, Herbari breu de la Safor, Lluors de Gaia: paisatge i flora i fauna de la Safor, Bellreguard, verd esguard, Castells de la Safor, De la Mariola a la Mar: viatge pel riu Serpis, Flora pintoresca pel País Valencià i, últimament en Edicions del Bullent Meravelles de Diània: camins, paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes. En aquest moments està treballant en un nou llibre, un Vademecum de remeis populars diànics. Ha treballat a la Universitat Popular de Gandia com a professor. Actualment, fa cursos i conferències sobre plantes i senderisme. Col·labora en algunes revistes com ara Mètode i fa dos programes de medi ambient, un a Punt 2 i l’altre a Tele Safor. És premi d’Honor de Cultura Popular 2002 de l’Ajuntament de Pedreguer i guanyà el 1r Premi Bernat Capó de cultura popular amb un treball d’etnobotànica que ha estat publicat en Edicions del Bullent en dos volums sota el títol de Costumari botànic 1 i 2 i el llibre Meravelles de Diània. Paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes. * Va participar l´any 2003 en la 6ª temporada dels Sopars i xerrades.
Otras publicaciones de Joan:
Hay muchas, esta es la más cercana a su tierra.
* Bellreguard, verd esguard. 1994.
Ajuntament de Bellreguard.
* Costumari botànic...
Información relacionada en la comarca de La Safor:
* Especies y comunidades vegetales, en el Cerro de “El Rabat" (Esta terra el va vore naixer...)
Empresas privadas que expresan con su apoyo, el deseo de continuar con este proyecto de difusión...
A través de sus libros reflexionaba sobre el peligro en que se encuentra la biodiversidad de la comarca de la Safor debido a la presión urbanística y a la contaminación del medio. Joan Pellicer presentó el doctorado hace aproximadamente un año. A lo largo de su vida ha reflejado su compromiso por el entorno.
>> Autor: pamelaamaya (06/02/2007)
>> Fuente: Text: Júlia Moltó.
(C)2001. Centro de Investigaciones y Promoción de Iniciativas para Conocer y Proteger la Naturaleza.
Telfs. Información. 653 378 661 - 693 643 736 - correo@iberica2000.org