iberica 2000.org

[Propuestas]  [En portada] [Directorio]  [Lo + nuevo]

NO A LES ZAU DE LA SERRA D´ESPADÀ.
Sur de Castelló de la Plana. País Valencià.

La Conselleria de Medi Ambient pretén imposar, per decret, una sèrie de grans "tallafocs" d´enorme impacte ambiental que reticularien la Serra d´Espadà.

Aquestes intervencions eliminen gran quantitat de vegetació natural, desprotegeixen el sòl fèrtil, el remouen, i faciliten la seua erosió.

(imagen omitida)


No compten amb estudis d´impacte ambiental i tampoc tenen cap justificació seria i documentada de la seua eficàcia ni la seua utilitat en la prevenció d´incendis, com es pretén.

(imagen omitida)


En realitat no efectuen cap funció de prevenció dels incendis forestals (que tenen causes humanes en el 90% dels casos) i poden, en determinades condicions, incrementar la inflamabilitat de la vegetació natural.

(imagen omitida)


Sabem també que, en condicions metereològiques adverses, el foc pot botar tallafocs i discontinuïtats molt majors.
Tanmateix, consumiran una gran quantitat de recursos econòmics que no estaran disponibles per actuacions de prevenció d´incendis i de millora del medi ambient.

Si es tracta de generar discontinuïtats en la vegetació forestal, es podrien aprofitar antics cultius, els quals, subvencionats per mantindre-los treballats, podríen fer aquesta funció amb els mínims impactes ecològics i paisagístics.

Aquests díes la CMA està efectuant reunions pels pobles de la Serra d´Espadà per intentar convèncer als afectats de la “bondat” del seu projecte, però ja hi ha diferents entitats de la zona opossades a aquests lamentables “macro-tallafocs”, com la Societat d´Amics de la Serra d´Espadà, el GECEN i altres col.lectius. Acció Ecologista-Agró i també la Plataforma Rural del País Valencià s´oposen decididament a aquest projecte.

Al mateix temps, des de fa mesos, els alcaldes de la zona reclamen més inversions de l´administració, que des que ha declarat el Parc Natural a fet poc per millorar el medi ambient i la qualitat de vida dels seus habitants. Si no arriben les subvencions i els ajuts, la població acaba per considerar que les declaracions ambientals els perjudiquen i es creen conflictes que repercuteixen en contra del medi ambient, pervertint així l´eficàcia dels instruments legals de protecció del territori. I si els ajuts van lligats a obres com les ZAU, a banda que el benefici econòmic directe que arriba a la gent del lloc és mínim, els impactes ambientals es multipliquen.

El que necessita la Serra d´Espadà, és una política decidida de protecció que vaja acompanyada de mesures que beneficien als habitants, per a que es comprenga i es done suport a la protecció dels ecosistemes. El que necessita el Parc, és que es creen llocs de treball estables i dignes en tasques mediambientals, com ara vigilància ambiental, guarderia forestal, restauració de camins i sendes, restauració d´ecositemes, del patrimoni cultural, etc. Necessita que se milloren les dotacions en educació, sanitat i infrastructures bàsiques i que es dinamitzen polítiques per impulsar un turisme rural respectuós amb el medi ambient, la restauració d´edificis antics i cascs urbans, que es potèncie l´agricultura ecològica i els productes de qualitat vinculats a la denominació d´origen i a la declaració de Parc Natural. Que s´impulsen, de manera regulada, les activitats de transformació dels productes agrícoles, ramaders i forestals tradicionals de la zona.

En altres espais protegits de Catalunya, d´Andalusia, i de molts altres llocs, s´han fet coses com aquestes i ara els habitants dels parcs són els primers defensors de la protecció del medi. És en açò en el que s´han d´invertir els diners públics, i no en obres desastroses per al medi ambient com aquests grans tallafocs de les ZAU, intensives en maquinaria, i que consumeixen els escasos recursos econòmics destinats al medi ambient i al desenvolupament rural d´una zona tan valuosa per a tots els valencians, com és la Serra d´Espadà.

NOTA:
Per a més informació sobre les ZAU, Acció Ecologista-Agró ha redactat dossiers, informes i altres materials explicatius dels greus impactes d´aquests tallafocs.
Adjuntem un informe resumit, per si pot ser d´utilitat.
10 interrogants sobre les ZAU:

1. Des que és vigent la Llei Forestal valenciana només s´ha emprat la figura de les ZAU en un sol sentit: la construcció d´impactants “tallafocs” de molta amplada (poden arribar als 100 m) i enorme longitud, que “reticulen” tot un territori.

L´article 24.1 de l´esmentada llei preveu la declaració de zones d´actuació urgent en una ampla sèrie de situacions “amb la finalitat de conservar-les i afavorir-ne la restauració sempre que hi concòrreguen alguna de les circunstàncies següents:

a) Terrenys degradats o erosionats, o amb risc de ser-ho.

b) Terrenys afectats per un incendi forestal, en els quals no siga previssible una regeneració natural.

c) Terrenys afectats per circumstàncies metereològiques o climatològiques adeverses de caràcter extraordinari.

d) Terrenys afectats per plagues o malalties forestals que els hagen ocasionat greus perjudicis.

e) Terrenys on hi haja superfícies de dunes litorals en perill.

f) Terrenys amb fauna o flora d´especial valor.

g) Terrenys afectats per qualsevol alteració ecològica greu o amb risc de ser-hi afectats.”

Des que està en vigor la llei (gener de 1994) no s´ha declarat ni una sola zau en base als supòsits prevists en els 6 primers apartats, mentre que s´han declarat 5 ZAU en el sentit de fer grans “tallafocs” que no apareixen explícitament entre els supòsits, i només poden associar-se amb una certa interpretació del darrer apartat, molt vague e indefinit.
A banda, segons la CMA, hi ha en fase d´estudi i redacció 20 noves ZAU, totes elles consistents en més tallafocs.

No podem entendre com és que no s´aplicat aquesta declaració en cap ocassió fen ús dels demés supòsits que apareixen citats de manera explícita en els primers apartats, donat que és evident que hi ha moltes àrees forestals valencianes que mereixerien actuacions urgents de protecció en relació a aquests supòsits.

Per altra banda, pel sentit general de l´article i pel tipus de supòsits explicitats, sembla que les actuacions a fer siguen de protecció i conservació, de repoblació forestal o de correcció de l´erosió.

2. Malgrat que el propi nom de les ZAU ja fa referència al seu caràcter de mesura urgent, en les declaracions que s´han fet fins ara no hi ha cap justificació clara i precisa d´aquesta urgència.
No queda clar:

- En base a què s´adjudica la figura de Zau a aquestes actuacions?

- Com es justifica el seu caràcter urgent? En quin sentit?

- Com es determina la urgència en uns llocs determinats més que en altres?

3. Aquests enormes “tallafocs” es presenten com a mesures preventives de cara als incendis forestals, cosa que no està justificada, al nostre parer, donat que aquestes actuacions no intervenen per a res en evitar o eliminar les causes dels incendis i fins i tot poden incrementar la inflamabilitat i el risc d´incendi en les àrees afectades. En tot cas es tractaria més bé de mesures de lluita contra els incendis (en l´apartat d´extinció, no en el de prevenció) i la seua eficàcia al respecte ha estat moltes vegades discutida, a més de constatar que el foc depassa en moltes ocassions aquests pretesos “tallafocs”.

No conèixem l´existència d´estudis científics aplicats als ecosistemes forestals valencians que avalen aquesta consideració de mesura preventiva ni que justifiquen de manera clara la seua eficàcia.

4. En les actuacions amparades fins ara per la declaració de ZAU no s ´ha efectuat un estudi previ d´impacte ambiental, malgrat l´ús de maquinària pessant en la seua realització i que suposen una dràstica alteració de l´ecosistema i del paisatge, l´eliminació de la coberta vegetal arbustiva i arbòria, i que de vegades va acompanyat de moviment de terres. Sobta encara més aquesta omissió quan la mateixa conselleria de Medi Ambient exigeix estudis d´impacte ambiental quan s´apliquen a actuacions semblants, com apertura de camins, transformacions de terres, etc. en zones forestals; més encara quan moltes d´aquestes actuacions es preveuen en zones d´alt valor ecològic (Penyagolosa) o en parages naturals protegits (Espadà) on s´haurein d´extremar les mesures cautelars per evitar impactes innecessaris al medi.

Tot açò resulta més incomprensible si es té en compte el sentit de l´article 24 de la llei forestal i la seua finalitat de conservació i restauració de zones valuoses o degradades.

5. No s´han fet (al menys no s´han fet públics) ni està previst fer-ne, que sapigam, estudis de seguiment de les ZAU ja executades o en procés d´execució en relació a aquests dos aspectes importants:

a) La seua efectivitat preventiva de cara als incendis en la zona concreta afectada.

b) Els impactes sobre el sòl, la vegetació, la fauna, el paisatge i l´ecosistema en general, i la seua evolució al llarg del temps.

Almenys no hem obtingut cap resposta al respecte en les reiterades preguntes i peticions d´informació que hem adreçat a la Conselleria de Medi Ambient els darrers anys.
Considerem que, tractant-se d´obres que s´executen mitjançant decret, amb uns elevats costs econòmics i sota l´empara d´una llei que pretén actuar d´urgència per la protecció de zones amenaçades, haurien de comptar amb un programa concret de seguiment i avaluació que contrastara de manera objectiva els beneficis esperats i els impactes possibles indessitjats.
Més encara tractant-se d´actuacions promogudes per la institució que està encarregada de defensar el medi ambient dels valencians.

6. Les actuacions que s´estàn efectuant amparades en la declaració de ZAU (els esmentats “tallafocs”) suposen, com ja s´ha dit, una dràstica reducció de la coberta vegetal, la desprotecció del sòl i, fins i tot, danys i eliminació d´aquest component bàsic de l´ecosistema forestal.

Tot açò afavoreix els processos erosius que, en diferents declaracions i documents de gran importància elaborats o subscrits per l´administració, es reconeixen com d´extrema gravetat al País Valencià i constituents d´un dels més destacats problemes ecològics del nostre territori.
De fet, hi ha publicacions científiques que mostren els importants efectes erosius provocats pels tallafocs al nostre territori.

Com es justifiquen, doncs, unes actuacions que tenen aquestes greus conseqüències erosives quan es reconeix de manera generalitzada que el perill més gran dels nostres ecosistemes forestals és, precisament, l´erosió?

Pensem, a més, que aquestes actuacions poden contravenir la pròpia llei forestal, donat que estan en contradicció amb els objectius de la mateixa (art. 6.1.c. “Mantenir, protegir i ampliar cobertes vegetals del major nombre possible d´estrats per a contrarestar el procés d´erosió, regular els fluxos hidrològics i pal.liar la modificació de las condicions climàtiques.") i fins i tot poden constituir infraccions a la llei, (es considera infracció greu: art. 72.d. “la utilització de terrenys forestals de manera que puga provocar o accelerar la degradació del sòl o de la capa vegetal”, i art. 72.o “qualsevol altra contravenció dels preceptes d´aquesta llei de què derive la pèrdua de la capa vegetal o danys greus per a la forest”).

7. Les primeres ZAU (de les quals s´han executat ja 4) es van presentar en el seu moment com a “projectes-pilot”, se suposa per què tenien el caràcter de prova. Tanmateix està prevista ja la seua extensió a 20 projectes més sense que s´haja presentat cap estudi ni document que avale la seua efectivitat i justifique la seua extensió a gran escala, per tot el territori valencià.

Quines conclussions, en base a estudis científics d´avaluació de les actuacions, de seguiment de la seua efectivitat i d´impactes sobre el medi, s´han obtés per a justificar, ja tan pronte, la seua extensió a 20 projectes més? Que sapiguem, no existeixen aquests estudis.

8. En declaracions públiques i en documents elaborats per la Conselleria de Medi Ambient apareixen afirmacions en el sentit de que aquestes ZAU “salvaràn” o “protegiràn” milers d´hectarees de bosc. Novament pensem que aquestes són afirmacions temeràries que no apareixen justificades amb estudis concrets, i que tanmateix pretenen avalar a priori la necessitat o la bondat d´unes intervencions apelant a arguments dubtosos de molt difícil justificació i menys encara quan s´arriben a quantificar de manera exppresa les zones “protegides” o “salvades” hipotèticament pels “tallafocs”.

Quins estudis científics elaborats en ecosistemes mediterranis valencians avalen aquestes declaracions?
Tampoc s´han fet públics.

9. En la part central d´aquests tallafocs s´elimina el sòl fértil, fins arribar al “sòl mineral”. Efecte aquest que mai arribarà a tindre directament un incendi forestal, ni en les pitjors condicions. A més, bona part de la resta de l´àrea afectada, es vol mantindre indefinidament sense vegetació (“desbrossament total de la vegetació arbustiva” i “matarrassa de la vegetació arbòria”), cosa que tampoc logra un incendi, donat que, per sort, bona part de la nostra vegetació natural rebrota en poc de temps després del pas del foc.

Només amb les 5 primeres ZAU previstes s´afecta a una superfície similar a la que està cremant-se anualment aquests darrers anys (unes 6000 has.), amb més intensitat i irreversibilitat que mai podria fer un incendi (almenys en gran part de les zones); amb l´agreujant que aquestes zau es veuran “afectades” anys i anys, i la part central estarà destruïda irreversiblement.

La extensió total afectada, si es materialitzen tots els projectes en estudi, serà enorme.

Actualment hi ha previstes 20 zau més (sempre en el sentit de grans “tallafocs”, no en els altres supòsits de la llei). Si extrapolem les dades conegudes, arribarien a suposar una xifra de vora 30.000 has., comparable a les extensions cremades en anys molt desfavorables i que, a més, el seus efectes es repetiran un any i un altre, i al que tindrem que afegir les xifres de les extensions cremades, que malhauradament, seguiran produïnt-se si no s´actua en l´auténtica prevenció en el sentit estricte de la paraula.

Com es pot justificar un impacte tant desmesurat que el fa inacceptable, fins i tot en el cas impossible, de que evitaren per complet els incendis?

Encara que les ZAU disminuiren molt les extensions cremades (cosa que ningú pot demostrar) el problema dels incendis serien una broma comparat amb el problema ecològic dels tallafocs. Encara que l´extensió de les ZAU només fora la meitat o la quarta part, constituirien un impacte brutal, més encara si es pretenen construir també en àrees de gran valor ecològic com ara Espadà, Penyagolosa i d´altres.

10. S´estima un cost de aproximadament 2.000.000 de pts. per hectàrea (entre l´apertura i el manteniment dels 4 primers anys) en xifres de fa uns quants anys. Si l´extrapolació a 30.000 has. és vàlida (o encara que només siga la quarta part) resulta una xifra descomunal. Quins diners hi hauria disponibles per a la lluita contra els incendis (que seguirà essent necessària, per desgràcia) i per a mesures de veritable prevenció, sense les quals tot açò no servirà absolutament de res?

Arribats a aquest punt, ¿no cladria dedicar eixa enorme quantitat de diners a mesures de vigilància, disuassió, regulació d´usos, proteció de paratges, detecció immediata dels focs, primera intervenció veritablement ràpida, etc.?

Mesures aquestes que no tenen impactes ecològics indessitjables, que generen més empleament, afavoreixen la protecció integral del bosc (no únicament front els incendis) i són, a més, imprescindibles per evitar els focs, amb “tallafocs” o sense.

... i una constatació final:

Per altra banda, la Conselleria de Medi Ambient, malgrat els nostres reiterats requeriments, no ens ha volgut facilitar informació concreta dels projectes en estudi ni ens permet consultar els projectes ja executats, ni ens ha fet conèixer cap dels estudis que esmentem en els apartats anteriors (de justificació científica i de seguiment ecològic) sobre els que tenim fundats motius per pensar que no existeixen.

Más información en Internet:
* Csnatura en la Sierra de Espadán
* Rutas de Montaña por Espadán
* Higueruelas. Municipio dentro de la Sierra de Espadán
* Sierra de Espadán. Vall d'Uxo y su río subterráneo
* Espadán. Declarada recientemente Parque Natural
* Eslida. Municipio en pleno corazón de la Sierra

>> Autor: silvia3942 (26/11/2002)
>> Fuente: Plataforma Rural del País Valencià. Mail: plataformarural@teleline.es


[Propuestas]  [En portada] [Directorio]  [Lo + nuevo]

(C)2001. Centro de Investigaciones y Promoción de Iniciativas para Conocer y Proteger la Naturaleza.
Telfs. Información. 653 378 661 - 693 643 736 - correo@iberica2000.org