COLABORADORES

BUSQUEDAS

DIRECTORIO

Por Graciela Ferrer, Antonio Estevan y Francesc La Roca.

Esta obra, incluida en el Plan Hidrológico de Cuenca del Júcar aprobado en 1998, financiada en una tercera parte por fondos europeos y cuya ejecución comenzó en noviembre de 2002, se había planteado para trasvasar, en una primera fase, hasta un máximo de 80 hm cúbicos/año de recursos hídricos sobrantes del río Júcar al río Vinalopó para paliar el déficit hídrico de las comarcas del Vinalopó, l’Alacantí y la Marina Baixa (provincia de Alicante).

Click To Play

Graciela Ferrer, es economista y master en ciencias ambientales, ha participado en proyectos de investigación sobre política ambiental urbana, ecología industrial y gestión hídrica. Forma parte del grupo de trabajo de la Fundación Nueva Cultura del Agua dedicado al seguimiento de la implantación de la Directiva Marco del Agua en España.

Antonio Estevan, es ingeniero industrial, es especialista en planificación territorial y ambiental. Ha sido uno de los primeros impulsores de la difusión en España de los principios de la gestión de la demanda de agua.

Francesc Roca, es profesor de Economía Aplicada de la Universidad de Valencia, ha centrado su actividad investigadora en los aspectos socieconómicos de la política ambiental, especialmente en la ecología industrial y la gestión del agua.

A la vista de los datos presentados, la imagen del Júcar del siglo XXI es muy lejana de la de un “río excedentario”, como se ha pretendido presentar en el Plan de Cuenca del Júcar. Es Júcar es hoy un río en declive, camino de convertirse en una cuenca endorreica, si las presiones sobre sus recursos no se reducen de manera significativa.

"EL FUTUR DEL XÚQUER I ELS NOSTRES RIUS. EL LLEGAT D´ANTONIO ESTEVAN" SUECA, 27 DE NOVEMBRE DE 2008. XÚQUER VIU.

Emili Piera -periodista medioambiental de estas tierras-, nos hace algunas interesantes reflexiones al respecto...

Una explicación en valenciano que nos abre los ojos ante este conflicto del agua... que está siendo una auténtica batalla de despropósitos políticos por encubrir informes y documentación... debido a las presiones de los intereses creados, por un urbanismo salvaje y avaricioso.
XúquerVíu.org. Casa de la Cultura de Sueca. Valencia. (Noviembre 2008)

Click To Play

Por otra parte, el sesgo de la política hidráulica hacia la gran obra pública para la gestión de flujos ha descuidado otros aspectos, como los relacionados con la calidad de las aguas. No solo los principios de precaución y corrección de la fuente han sido (continúan siendo) ajenos a los planteamientos establecidos, sino que incluso las soluciones de final de tubería -depuradoras- siguen siendo deficitarias.

De esta manera, la calidad de las aguas fluviales queda a expensas de la dilución y la capacidad de auto-depuración del medio, las cuales se ven seriamente comprometidas por la merma de los caudales circulantes en el río.

Reflexión:
Con la insostenible expansión de los territorios de riego desde 1980 en la provincia de Albacete, según López (1998: 3), se pusieron en regadío entre 80.000 y 100.000 hectáreas, justamente una de las provincias con menores precipitaciones de la cuenca hidrográfica del Júcar: la media anual entre 1990 y 2002 ha sido de 362 mm/año (Bernabeu y Serna, 2002: 3)

El cultivo de herbáceas subvencionado por el Estado Español y después por la Comunidad Europea a través del fondo FEOGA-Garantía de la Política Agraria Común de la Unión Europea se ha realizado mediante un uso indiscriminado de las aguas subterráneas del acuífero de la Mancha Oriental.

Principalmente a partir de 1982, del regadío con aguas subterráneas concentrado en la margen derecha del río Júcar y al suroeste de la provincia de Albacete, comenzaron a bajar los niveles del acuífero, alcanzándose disminuciones del nivel freático en algunas zonas superiores a los 2 metros por año, según los datos contenidos en un estudio elaborado por Font (2004) en colaboración con la Confederación Hidrográfica del Júcar.

Esta situación ha afectado gravemente al río Júcar, que en lugar de de recibir caudales del acuífero de La Mancha Oriental, los pierde, llegando incluso a situaciones inéditas en estado natural: permanecer con el cauce

---

“Se desconoce el volumen real de las extracciones por la inexistencia de instrumentos de medida fiables”, y por la falta de efectividad de la administración competente para controlar el uso y medir las extracciones de los recursos hídricos subterráneos, que desde la entrada en vigor de la Ley de Aguas de 1985 pertenecen, al igual que las aguas superficiales, al dominio público hídrico.

---

A nuestro juicio, es necesario un censo de los pozos existentes, la instalación de medidores o caudalímetros en cada uno de los pozos, así como la gestión de las concesiones que permita, entre otras cosas, un control efectivo de las extracciones para evitar casos en los que los usuarios extraigan más agua de la que tienen legalmente concedida.
* El Gobierno valenciano frene la demanda de agua ajustando el insostenible crecimiento de sus sectores urbanístico y turístico a los recursos hídricos disponibles en la cuenca para no depender de aportaciones externas.





* 12 Razones para excluir las grandes represas, de las energías renovables. Doc pdf... (Enlace...)

Artículos relacionados, desde Ibérica 2000:
* Situación Ambiental de la Cuenca Hidrográfica del Júcar (Enlaces…)
* La Situación Ambiental de las Cuencas Hidrográficas, en España
* Plataforma Xúquer viu
* Hacia una Nueva Política del agua, en España
* El profesor Pedro Arrojo en Alzira. Premio Goldman 2003.
* La calidad del agua del Júcar en Cullera

Libros que os recomendamos:
* Aguas limpias, manos limpias... (Enlaces…)
* El embalse de Itoiz, la razón o el poder...
* Cuenca del Segura, río muerto - tierras muertas...

Insertado por: silvia3942 (05/01/2008)

Fuente/Autor: Por Graciela Ferrer, Antonio Estevan y Francesc La Roca.

Valoración

¿Qué opinión te merece este artículo?
Malo   Flojo   Regular   Bueno   Muy bueno   Excelente

Comentarios

29 de mayo de 2009 - 8:34. 1- XÚQUER VIU CONSIDERA NEFASTA L’ACTUACIÓ DEL CONSELL PER ABASTIR D’AIGUA DE BONA QUALITAT A LA RIBERA. El Consell s’oblida de nou de la Ribera obligant-la a utilitzar aigua de mala qualitat per al consum humà mentre continua reclamant un transvasament del Xúquer des de Cortes o Antella per abastir amb aigua de bona qualitat a les comarques alacantines. La proposta d’abastir a la Ribera d’aigua superficial del Xúquer des de Tous ha de suposar la renúncia a continuar demanant un transvasament insostenible del Xúquer al Vinalopó i als projectes urbanístics insostenibles com els plantejats els darrers anys, perquè el Xúquer no disposa d’aigua suficient per atendre aquestes demandes. Després de 10 anys de projectes i de costoses obres, el Consell descobreix una veritat evident, que l’aqüífer de l’Ave no és una garantia segura d’abastiment i que la solució estava molt més a prop: en l’aigua de bona qualitat del Xúquer en Tous. El projecte d’abastiment d’aigua potable per a la Ribera a través d’extraccions dels pous de la Garrofera i l’Escala preveu l’extracció de grans quantitats d’aigua de l’aqüífer de l’Ave, que arribarà segons el projecte als 30.000 m3 diaris en estiu, superant, per tant, els 10 hm3 anuals. Tanmateix el projecte concessional està subject a unes limitacions ambientals molt severes i des de la Confederació ja es va advertir en la recent situació de sequera que no estava clar que es pogueren extraure amb garanties els 10 hm3 anuals prevists en una primera fase. Aquest aqüífer, que és el que dona origen als Ullals del Riu Verd, encara que ara presenta una millor situació, ha estat en el recent període de sequera en situació d’emergència o alerta. Xúquer Viu en les al·legacions presentades al Projecte de Restauració del Riu Verd, presentat en el passat mes d’octubre, va advertir sobre l’amenaça que les extraccions de l’aqüífer tindrien sobre aquest projecte. De fet la fitxa del Ministeri de Medi Ambient dels Ullals del Riu Verd en la Xarxa Natura 2000 adverteix clarament de la vulnerabilitat d’aquest projecte sobre el naixement, del qual diu que es veuria afectat greument. Textualment diu “Existe un proyecto de extracción de agua del acuífero, cuya principal descarga es este manantial, por lo que se vería gravemente afectado todo el ecosistema, especialmente los moluscos endémicos que tienen unos requerimientos muy estrictos de temperatura del agua.” El que no té cap sentit és que la ciutat de València i la seua àrea metropolitana s’abastisquen d’aigua de bona qualitat del Xúquer en Tous, mentre que la pròpia comarca de la Ribera, per on discorre el riu estiga consumint aigua amb nitrats. Una vegada més, la solució passa per complir amb la Directiva Marc de l’Aigua que diu que el subministrament d’aigua de boca s’ha de garantir amb la millor aigua disponible a la conca fluvial, minimitzant la necessitat d’aplicació de substàncies químiques per potabilitzar l’aigua. Per tant la solució hauria de passar per utilitzar per a consum humà aigua superficial del Xúquer des de Tous i deixar els pous sols per a cas d’emergència. Però aquesta proposta només es pot aplicar si el Consell abandona definitivament la seua reclamació de fer un transvasament del Xúquer al Vinalopó des d’Antella o des de Cortes per abastiment de les comarques alacantines derivat de l’especulació urbanística. Igualment s’haura d’atendre les necessitats d’un creixement de la població prudent i racional, i abandonar els múltiples projectes urbanístics insostenibles sorgits en la Ribera en els darrers anys. El Xúquer no pot atendre demandes insostenibles i el primer objectiu ha de ser el de la seua plena recuperació ambiental així com assegurar disponibilitat d’aigua en quantitat i qualitat, especialment pel que fa al consum humà. Per això caldrà que el nou Pla de Conca fixe un règim de cabals ecològics, amb bona qualitat, adequats a la importància del riu i dels seus ecosistemes associats i done també satisfacció a les demandes més prioritàries començant per l’abastiment humà i el regadiu tradicional pròpies de la conca fluvial del Xúquer. 2- XÚQUER VIU DENÚNCIA LA PARALITZACIÓ EN L’ELABORACIÓ DEL NOU PLA DE CONCA DEL XÚQUER PER LA IRRESPONSABILITAT DE LES DISTINTES ADMINISTRACIONS. Davant la paralització del procés de planificació del Xúquer per a l’elaboració d’un Nou Pla de Conca al no haver-se delimitat l’àmbit territorial de la demarcació del Xúquer i la polèmica generada per l’esborrany de Decret que fixa aquesta demarcació, Xúquer Viu vol manifestar: 1. És imprescindible un nou Pla de Conca del Xúquer elaborat d’acord els principis de protecció ambiental i prevenció del deteriorament establerts per la Directiva Marc de l’Aigua. L’actual pla, aprovat a 1998, fruit del nefast pacte Bono-Zaplana, que consolidà la sobreexplotació i el deteriorament del riu, l’Albufera i dels aqüífers, no és una eina vàlida per la recuperació de riu i els seus ecosistemes associats que permeta l’ús sostenible del aigua. De fet, l’actual pla hidrològic està condemnant el nostre riu a l’agonia ambiental, al tolerar la sobreexplotació brutal de l’aqüífer de la Manxa Oriental i deixar els últims 60 km del riu sense cabal ecològic. 2. Des de fa més d’un any el procés de planificació al Xúquer es troba paralitzat per la manca de delimitació de l’àmbit territorial al qual afecta. Tant la Constitució Espanyola com l’Estatut d’Autonomia estableixen que les conques hidrogràfiques dels rius que naixen i moren a la Comunitat Valenciana són competència exclusiva de la Generalitat Valenciana. Aquesta delimitació de les conques internes i és ineludible i ha de fer-se a l’igual que ja s’ha efectuat en la majoria de la resta de comunitats. 3. La delimitació de les conques hidrogràfiques s’ha de fer amb criteris científics i racionals, aplicant la definició de conca hidrogràfica continguda en la Directiva Marc de l’Aigua, incorporada a la legislació espanyola en 2003, que defineix la conca hidrogràfica com “la superfície de terreny la escorrentia superficial del qual flueix en la seua totalitat a través d’una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap a la mar per una única desembocadura, estuari o delta”. 4. En aquest sentit, considerem que la pretensió de desvincular l’Albufera del Xúquer, expressada repetidament per la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa i la Junta Central de Regants de la Manxa Oriental -responsables de la sobreexplotació d’aquest aqüífer en detriment del riu- és inacceptable, no té cap fonament i és contrària a la Directiva Marc de l’Aigua. Aquesta exigència sols respon a interessos particulars per fer una explotació més intensiva encara del Xúquer, deixant l’Albufera sense les aportacions d’aigua neta del Xúquer que necessita per la seua supervivència i recuperació. 5. El Govern Valencià, que ha expressat la seua oposició frontal a fer-se càrrec de les conques internes, en especial de la de l’Alacantí, demostra la seua incapacitat per assumir les seues pròpies competències en matèria hídrica mentre es refugia en discurs demagògic del “agua para todos” i continua reclamant aigua d’altres conques. Si el Govern Valencià no està disposat a exercir les seues competències hauria de dir clarament que renuncia expressament a elles. El Govern Valencià està justificant la seua oposició a assumir les seues competències estatutàries sobre aquesta conca interna en que l’aigua del Xúquer no es podrà utilitzar per a l’abastiment de l’Alacantí i la Marina Baixa. Aquesta argumentació és inacceptable i oblida que l’aigua del transvasament Xúquer-Vinalopó té com a finalitat l’ús agrari al Vinalopó i la recuperació dels aqüífers sobreexplotats. Una vegada més, la Generalitat Valenciana prima els interessos especulatius sobre l’interès públic de la recuperació ambiental i l’ús sostenible de l’aigua al Xúquer i al Vinalopó. 6. Tant la manca de transparència i el retard acumulat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí en realitzar la delimitació de les conques hidrogràfiques intercomunitàries i definir l’àmbit territorial de la demarcació hidrogràfica intercomunitària del Xúquer, com l’actitud del Govern de la Generalitat Valenciana i la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa, entrebanquen fins la paràlisi el procés d’elaboració del Nou Pla de Conca del Xúquer d’acord amb allò establert per la Directiva Marc de l’Aigua. Aquesta situació resulta perjudicial tant per als rius, l’Albufera i els aqüífers com per la societat al seu conjunt, puix crea un ambient d’inseguretat jurídica i manca de governabilitat. 7- Des de Xúquer Viu instem al Govern d'Espanya, a la Generalitat Valenciana i a la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa a que exerciten de manera urgent la responsabilitat pública que tenen encomanada i resolguen aquest assumpte atenint-se a la Directiva Marco de l'Aigua
Nombre: Plataforma Xúquer Viu  (29/05/2009)	E-mail: xuquerviu2@hotmail.com
INFRAESTRUCTURA HIDRÁULICA. Puxeu ratifica al Consell que habrá potabilizadora para el agua del Júcar-Vinalopó. El secretario de Estado anuncia que ya hay dotación económica y despeja las dudas que tenían los regantes. F. J. B. El secretario de Estado de Agua, Josep Puxeu, ha trasladado oficialmente al vicepresidente del Consell, Juan Cotino, y, por ende, a la Junta Central de Usuarios del trasvase Júcar-Vinalopó que el proyecto para construir la potabilizadora que trate las aguas del Júcar que llegarán a Villena por el trasvase cuenta ya con dotación económica. De esta forma, quedan despejadas, definitivamente, las dudas que tenían los agricultores sobre una infraestructura que se considera clave para poder aceptar el agua que se captará en el Azud de la Marquesa y que, según el acuerdo alcanzado entre Medio Ambiente y los futuros usuarios, deberá servir para todos los usos, es decir para beber y regar. Algo que rechazan los colectivos antitrasvasistas de Valencia (Xúquer Viu) y que, al parecer, aceptarían ya las comunidades de regantes de la Ribera, tras la política de consenso desarrollada en los últimos meses por el vicepresidente y conseller Cotino. Sobrantes. Aguas del Júcar enviará todos los años a la provincia hasta 80 hm3 de agua desde Cullera que servirá para cerrar pozos, tanto de los que se extrae caudal para regar como para beber, tal como se estableció en el proyecto inicial del trasvase cuando el agua se tomaba en Cortes de Pallás. Tanto la sociedad estatal como la Confederación del Júcar han destacado desde el primer día que el agua será la que sobre en el Júcar, producto de las obras de modernización de regadíos. Acuajúcar anunció a principios de mes que el grado de ejecución de las obras del Júcar-Vinalopó ha alcanzado el 92% y su puesta en marcha está prevista para la segunda mitad del año. El anuncio de Aguas del Júcar se produjo justo en el día en el que se conoció que la Audiencia Nacional había desestimado el recurso del Ayuntamiento de Cullera contra la toma en el Azud de la Marquesa. Ahora, tras conocerse que antes de enviar caudales éstos se potabilizarán, la fecha para el arranque del trasvase sigue siendo una incógnita porque, además, deben redactarse unas normas de explotación que siguen negociándose. El primer tramo del trasvase Júcar-Vinalopó (polémica toma del agua) recorre los términos municipales de Cullera y Llaurí, desde el punto de toma en el Azud de la Marquesa hasta la Sierra de Corbera. Son en total cerca de 9 kilómetros de tubería los que se han instalado en este tramo, en el que además se han ejecutado 3 infraestructuras básicas para la conducción Júcar-Vinalopó: la obra de captación, la estación de impulsión y la balsa de Panser que ya se está llenando en fase de pruebas. Las obras cuentan con un presupuesto cercano a los 40 millones de euros y su grado de ejecución ronda ya el 85% del total, según datos de Acuajúcar. Información publicada en: www.diarioinformacion.com/alicante/2010/01/28/puxeu-ratifica-consell-habra-potabilizadora-tratar-agua-jucar-vinalopo/974014.html
Nombre: Plataforma Xúquer Viu  (03/02/2010)	E-mail: xuquerviu2@hotmail.com
El conseller Valnciano usa estos argumentos para seguir con el Plan Hidrológico Nacional: * ¿200 millones de árboles están en peligro si no se ejecuta el trasvase del Ebro? Afirma detalles de respaldo como: * La masa forestal alcanza los 500 millones de árboles en la Comunidad. * Absorben más de seis millones de toneladas de dióxido de carbono. El Vicepresidente tercero y conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, Juan Cotino, ha recordado este domingo que "en la Comunidad Valenciana existen cerca de 200.000 hectáreas de regadío que dan vida a 200 millones de árboles que se encuentran en peligro si no se ejecuta el trasvase del Ebro". Cotino se ha reunido esta mañana con la Asociación de Profesionales de Flores, Plantas y Tecnología Hortícola. Un acto en el que se ha conmemorado el 20 aniversario del Día del Árbol. Cotino ha explicado que "el agua constituye una fuente de vida de los árboles, de nuestra sociedad y de nuestra economía, por lo que resulta imprescindible asegurar un suministro de agua en cantidad y calidad suficiente mediante una política de trasvases solidaria; como el Tajo-Segura, el Júcar-Vinalopó y el trasvase del Ebro". Ha recordado también que el sector viverista de la Comunidad Valenciana produce unos 50 millones de ejemplares de árboles y plantas al año. "Una parte de esta producción se planta en nuestro territorio y otra se destina a la exportación, principalmente a países árabes, lo que supone una fuente de creación de empleo muy importante". Un pulmón verde. En la Comunitat Valenciana existen, en la actualidad, cerca de 500 millones de árboles, de los cuales 240 millones constituyen masa forestal y absorben más de 6 millones de toneladas de CO2 al año. "La protección de los árboles es fundamental para lograr el objetivo de una Comunidad productiva y verde", ha señalado Cotino. "Con el objetivo de mejorar tanto la calidad como la cantidad de nuestras masas forestales la Generalitat está desarrollando importantes actuaciones en esta materia" ha asegurado el Vicepresidente tercero y conseller de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda. "Así -ha explicado el Vicepresidente Cotino- durante esta legislatura se ha ejecutado obras de repoblación y regeneración forestal en más de 17.000 hectáreas, donde se han plantado más de nueve millones de plantas pertenecientes a un total de 78 especies. Estas actuaciones han supuesto una inversión de 44 millones de euros". "Estas actuaciones de reforestación mejoran el paisaje y se insertan en una política global del Gobierno de la Generalitat de sostenibilidad y educación ambiental que, a su vez, es una estrategia para un futuro más verde en la Comunitat Valenciana", ha destacado finalmente Cotino. Publicado en: www.elmundo.es/elmundo/2010/01/31/valencia/1264940246.html
Nombre: Elena Fernández  (03/02/2010)	E-mail: -
EL PAÍS 6-02-10 - Publicdo en EL PAÍS - Valencia. * La sección primera de la sala de lo Contencioso-administrativo de la Audiencia Nacional ha respaldado el cambio en trazado del trasvase Júcar-Vinalopó propuesto por el Gobierno. El fallo rechaza el recurso de la Junta Central de Usuarios del Vinalopó. La plataforma que preside Andrés Martínez pretendía defender el trazado original del trasvase, que tenía su origen en Cortes de Pallás y no el Azud de la Marquesa, como decidió finalmente el Ministerio de Medio Ambiente en el año 2007. El fallo, en este sentido, ha dado la razón al Gobierno. Xúquer Viu también destacó que la sentencia pone "en tela de juicio" la legitimidad de las negociaciones realizadas entre el secretario de Estado de Medio Rural y Agua, Josep Puxeu, y los responsables de la Junta Central para "repartirse -al margen del proceso de elaboración del nuevo plan de cuenca- el agua del Júcar que se trasvasa al Vinalopó". La plataforma defiende que la decisión de la Audiencia Nacional "pone negro sobre blanco que la Junta Central no tiene ningún derecho de uso sobre las aguas del trasvase y mucho menos sobre las aguas del Júcar". Además de negar el cambio de trazado, la Audiencia Nacional aclaró que "no existe título alguno por el que los recurrentes tengan derecho a un determinado uso de los caudales que se transporten por la conducción". Por ello, el colectivo dijo no entender el motivo por el que el Gobierno "se empeña" en negociar y crear comisiones bilaterales con la Junta Central como si esta fuera "un usuario legal" del trasvase mientras que no quiere crear "una comisión de seguimiento" con los usuarios y sociedades de la cuenca que cede, una iniciativa pedida hace cinco meses por la Mesa del Xúquer. La principal queja de la Junta, el cambio del trazado del trasvase, fue desestimada porque, según la sección primera de la Sala de lo Contencioso-Administrativo de la Audiencia, "el nuevo trazado garantiza mayor disponibilidad de caudales a trasvasar". No sólo eso, sino que la Comisión Europea decidió co-financiar el proyecto con fondos FEDER por la "viabilidad económica, técnica, social y ambiental de la obra". Publicado en: www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Xuquer/Viu/celebra/fallo/favor/nuevo/trazado/Jucar-Vinalopo/elpepiespval/20100206elpval_10/Tes/
Nombre: Rut Alvarez  (08/02/2010)	E-mail: Alacant
* XÚQUER VIU DEMANA QUE NO ES TORNE A ENVIAR AIGUA DEL XÚQUER AL VINALOPÓ. DENUNCIARÀ A LA UNIÓ EUROPEA EL MALBARATAMENT D’AIGUA DEL XÚQUER QUE ES PODIA HAVER DEDICAT A FINALITATS MEDIAMBIENTALS. LA NEGATIVA A UTILITZAR L'AIGUA AMB LA QUAL ELS REGANTS DEL XÚQUER REGUEN ELS SEUS PRODUCTES DEMOSTRA QUE AL VINALOPÓ NO NECESSITEN L'AIGUA PER A REGAR. Xúquer Viu vol denunciar davant l'opinió pública valenciana el malbaratament insostenible d'aigua i diners que suposa que 12 hm3 d'aigua (12 milions de metres cúbics o 12.000 milions de litres d'aigua) estiguen podrint-se en la bassa de San Diego a Villena per la negativa de la Junta d'Usuaris del Vinalopó, Marina Baixa i Alacantí a utilitzar-los per a les finalitats previstes: regar els conreus i tancar els pous agrícoles per contrarestar la sobreexplotació dels aqüífers a l’Alt Vinalopó. La raó que hi donen des del Vinalopó és que l’aigua del Xúquer no és bona per a regar i per a beure. Però, cal recordar, una vegada més, que el transvasament Xúquer-Vinalopó no es va fer per atendre demandes urbanes sinó com a mesura per recuperar dels aqüífers del Vinalopó mitjançant la substitució d’extraccions agrícoles de la zona. La qualitat de les aigües transvasades és idònia per aquest fi, com ho demostra el fet que eixes mateixes aigües s’estan gastant a la Ribera del Xúquer per regar fruiters, arròs i també hortalisses al Perelló o al Mareny. El que passa és que els futurs usuaris del transvasament no volen pagar per l’aigua del Xúquer i, al contrari, el que volen és fer negoci amb ella: vendre-la als ciutadans per a ús de boca a bon preu per a que a ells els ixca l’aigua que gasten quasi debades i, a més a més, facilitar la requalificació de terrenys per a quan escampe i torne un cicle urbanístic especulatiu com el viscut la darrera dècada. Aquests són els veritables motius pel quals volen aigua del Xúquer amb qualitat quasi potable, i per això, estan deixant podrir l’aigua transvasada, per justificar per la via dels fets que l’aigua des de la Marquesa no és bona i que requereix molts tractaments, que no ho oblidem, incrementen el cost econòmic a repercutir als usuaris. D’eixa manera el que estan buscant és justificar una nova presa d’aigua a Antella perquè la de la Marquesa no resultaria eficaç. Davant tot això, és indignant com aquests que menyspreen 12 hm3 d’aigua del Xúquer ja al depòsit de Villena, colze a colze amb la Generalitat Valenciana denuncien que se’ls vol “suprimir” 18.000 ha de regadiu al Vinalopó i Alacantí, que amb l’aigua a la porta de casa, ells mateixos es neguen a regar. Aquest fets demostren que l’aigua del Xúquer realment no és necessària per a l'agricultura del Vinalopó i per això Xúquer Viu exigeix que no es torne a malbaratar ni una sola gota més d'aigua del Xúquer enviant-la al Vinalopó. Xúquer Viu posarà en coneixement de la Unió Europea aquest fet per tal de que es replantege la destinació dels fons europeus a altres finalitats. Quan des d’Alacant es diu que no volen l’aigua del Xúquer perquè no té la qualitat que ells desitgen, des de la Ribera els contestem que si no la volen, ací la necessitem per al Xúquer o l’Albufera o per atendre altres demandes sostenibles com la d’abastir als pobles de la Ribera amb excés de nitrats. 12 hm3 d'aigua suposen un cabal de 0'33 m3 per segon durant tot l'any, que podria incrementar el cabal del Xúquer en el seu curs baix, millorant d'aquesta manera els ecosistemes aquàtics relacionats amb el riu.
Nombre: Plataforma Xúquer Viu  (08/07/2011)	E-mail: xuquerviu1@gmail.com
Amics i amigues de Xúquer Viu, Aquesta passada setmana el Xúquer quasi es queda sense aigua a partir d'Antella. Podeu trobar tota la informació en http(-)://xuquerviu.blogspot.com/ http(-)://xuquerviu.blogspot.com/search?updated-max=2011-09-26T12%3A17%3A00%2B02%3A00&max-results=7 També en el facebook de Xúquer Viu. A PARTIR DE LA DENÚNCIA EL CABAL DEL RIU VA TORNAR A AUGMENTAR PERÒ CAL CONTINUAR VIGILANT. LA CONFEDERACIÓ AUGMENTA EL CABAL DEL XÚQUER DES D'ANTELLA DESPRÉS DE LA DENÚNCIA DE XÚQUER VIU. Amics i amigues des de que la denúncia de Xúquer Viu es va fer pública el cabal del Xúquer va augmentar a nivells que, sense ser els adequats, si que permeten una certa recuperació i allunyen la possibilitat de que s'asseque el riu. En la notícia del Levante es deia que la Confederació va atribuir a una errada el descens del cabal del Xúquer i que estan investigant si alguna comunitats de regants havia agafat més aigua de l'autoritzada. ESTEM SEGURS DE QUE MENTRE NO ESTIGA FIXAT I RESPECTAT UN CABAL ECOLÒGIC PER AL RIU CONTINUARAN PRODUINT-SE AQUESTES SITUACIONS. Aquesta és la nota que divendres passat enviarem a la premsa: ALARMANT DESCENS DEL CABAL DEL XÚQUER PER ANTELLA XUQUER VIU ADVERTEIX DE QUE SI PERSISTEIX AQUESTA SITUACIÓ EL RIU S'ASSECARÀ EN ELS PRÒXIMS DIES EL XÚQUER CONTINUA SENSE UN CABAL ECOLÒGIC MALGRAT QUE ÉS UNA DE LES CONDICIONS EXIGIDES PER LA UNIÓ EUROPEA PER AL XÚQUER-VINALOPÓ A partir del 9 de setembre s’ha produït un important descens en el cabal del Xúquer en el tram comprés entre Antella i Huerto Mulet (Algemesí). Aquest descens s’ha aguditzat en els darrers 4 dies de manera que s'està posant en perill el propi riu. Cal recordar que l’1 de novembre de 2006 es va produir una situació similar que va portar a la dessecació total del riu en un tram d’uns 10 km al seu pas per Alberic. Entre Antella i Alberic hi ha una zona de filtracions, encara no suficientment estudiada, que produeix una pèrdua de cabal, pel que quantitats inferiors a 1 m3/segon podrien produir que el riu s’asseque completament. En aquests 4 últims dies el cabal a partir d’Antella són dels més baixos observats en els darrers anys, fins i tot més baixos dels observats en 2006 quan l'aigua va deixar de circular pel llit del riu. Des de Tous aquests darrers dies s'està soltant un cabal entre 12 i 15 m3/s, però d'eixa quantitat menys d'1 m3/s baixa pel riu, aproximadament 1/25 del total de cabal circulant des de Tous. De fet el passat 21 de setembre en algunes hores el cabal aigües avall d'Antella va ser tan sols de 0'34 m3/s, completament insuficient per al manteniment dels ecosistemes aquàtics. Segons ha comprovat Xúquer Viu en distints llocs del riu, entre ells el pont de ferro de Gavarda, l'assut d'Antella, o el pont de la carretera d'Alberic a Pobla Llarga, el nivell d'aigua és molt baix i es poden observar clarament les graves i pedres del fons del riu. Aquesta situació, que es repeteix any rere any, es produeix per l'estancament del nou Pla de Conca del Xúquer que hauria d'haver estat finalitzat des de desembre de 2009, però que a hores d'ara no ha pogut completar ni la fase d'elaboració de l'Esquema de Temes Importants. El Xúquer per tant continua sense tindre uns cabals ecològics mínims que preserven els ecosistemes aquàtics, considera totalment inacceptable aquesta situació i crida a la Confederació a assumir les seues responsabilitats, que també són el del manteniment dels cabals del rius. Es dona la paradoxa que encara que les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó des de la Marquesa han finalitzat no es podrà transvasar aigua del Xúquer mentre no estiguen "fixats i respectats els cabals ecològics del riu" com assenyalen les condicions fixades per la Unió Europea. S'adjunten gràfics dels cabal circulants en els últims dies en períodes de 15 minuts i també diaris de l'últim més. Igualment adjuntem fotos realitzades en el dia de hui. Podeu consultar aquestes dades en aquesta adreça http(-)://servicios2.marm.es/saihs-web/ValoresPuntoControl.htm?action=VIEW&saih=JUCAR&punto=AFORO%20%20ANTELLA&tipo=Q
Nombre: Xúquer Víu  (29/09/2011)	E-mail: xuquerviu2@gmail.com

Escribe tu comentario sobre el artículo:
Nombre:	E-mail: