| Pista de Ultraligeros en el Municipio de Planes. |
(941) |
| PROVINCIA DE ALICANTE. ESPAÑA. |
| En las orillas del pantano en la población de Beniarres se encuentra la pista de aterrizaje. Un Club local os acogerá. |
Acercándonos desde Castellón de Rugat por el aire, sobrevolamos la población de Beniarrés.
Detrás dejamos la Sierra del Benicadell y al frente podemos contemplar toda la vista del pantano.
A la derecha podemos divisar esta pista que posee un sencillo angar del Club local de Ultraligeros.
Un detalle de un Ultraligero y al fondo podemos reconocer el campanario de la población de Planes. Alicante.
Detalle de un ultraligero muy curioso y trabajado.
Más información:
excursiones@iberica2000.org
Telf. 617284139 y 653378661.
(Te guiamos de la mano desde cualquier punto de España, para que no te pierdas detalle)
© 2002 CIPI-CPN.
Todos los derechos son reservados y las fotografías aéreas son propiedad del Centro de Investigaciones y Promoción de Iniciativas para Conocer y Proteger la Naturaleza.
Si deseas hacer uso de las imágenes, ponte en contacto con nosotros al e-mail:cin@iberica2000.org, y te autorizaremos.
Facilítanos los datos de tu medio, fecha de publicación, y lo haremos constar en enlaces en este portal.
Telf. 653378661.
Telf. Oficina de Rugat. Comarca de la Vall d'Albaida. Comunidad Valenciana.
* Los medios aéreos han sido facilitados por Aeroclub Balica. Benicolet. Vall Albaida. Valencia..
Abril 2002.
* Nuestras películas fotográficas las revelamos por gentileza de: Taller fotografic. QSS - Tavernes..
Más información relacionada en Internet:
* Imágen de la presa de Beniarrés.
| Insertado
por: cipi-cpn (14/08/2003) |
| Fuente/Autor:
Equipos de Ibérica 2000. |
Valoración
Comentarios
* L’urbanisme desmesurat és la solució per a tot?
Anna Climent i Montllor, Benialfaquí.
Lda. en Biologia, Màster en Estratègies i Gestió Ambiental.
Presidenta de la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat.
El municipi de Planes ha tret a exposició pública el Co PGOU on es preveu quintuplicar la seua població (dels 1.000 habitants que té en l’actualitat s’obri la porta a què s’arribe a més de 5.000).
Que als nostres pobles els cal un impuls és de consens comú, però hem de seure’ns a vore què volem, i quin preu estem dispostos a pagar per aconseguir-ho. L’Alqueria, Benillup i Benialfaquí són tres pobles que han triat camins ben diferents. Heus ací la meua proposta per a revifar la comarca:
El futur dels nostres pobles és mantindre la seua identitat i una agricultura d’alta qualitat.
Les comarques de l’Alcoià, i en especial del Comtat conserven una fesomia territorial mediterrània admirable. Prop d’urbs com Alcoi, Cocentaina i Muro, hi ha, esguitant tota la resta de la comarca, una trama de poblets rurals que disten un dels altres 3 o 4 quilòmetres. La major part d’ells no arriben ni al centenar d’habitants. L’economia dels nostres pobles és diversa, cadascú se les apanya com pot i manté el conreu de la terra bé per nostàlgia o bé, com em va dir Ximo de Benialfaquí, perquè, si no treballem els bancals què hem de fer amb ells?.
Jo sóc nascuda en Alcoi, i que no me’l toquen, però tinc el cor dividit a l’hora de dir de quin poble sóc perquè jo crec que un és del poble on de xicotet va jugar i va ser feliç. Jo em recorde corrents sempre amunt i avall per l’únic carrer que té Benialfaquí, jugant a la foscor, i a saltar màrgens, tornant a casa amb els genolls rajant
sang de l’enèsima caiguda en la bicicleta, practicant les danses amb Magda i assajant teatrets dirigits per Regina per al debut en les festes, allargant la nit xarrant a la fresca i fent una partideta de cotos..., em recorde passejant amb el meu iaio atenent les seues explicacions
sobre les plantetes: Fuig! no toques el matapoll1,
és una planta verinosa i si la tires en un bassó
d’aigua moren tots els peixos. O escoltant les ensenyances del tio Facundo sobre l’activitat de les formigues i les tronades que s’aveïnaven. D’Alcoi no tinc grans records jugant, potser a nines, quan era xicoteta en Alcoi, simplement anava a l’escola i quan tornàvem al poble el cap
de setmana me n’anava a caçar granotes al Barracó Gord, o espiava els nius de les oronetes que havien tornat a la cambra de ma casa. Eixa infantesa plena d’imaginació, creativitat, aventures i també responsabilitat li la desitge als meus fills. Telèfon: 635 08 28 13 |
| Nombre: Anna Climent i Montllor (18/08/2008) |
E-mail: zona14@benillup.com |
| |
|
