Mossèn Josep Dalmau. Capellà del Santuari Ecològic.
A Gallifa (Vallès Occidental). Barcelona. Catalunya.
Mossèn Josep Dalmau (Sant Llorenç Savall 1926) és llicenciat en Teologia. Els seus llibres representen una defensa pastoral de la llibertat i del diàleg a l´Església i a la societat: Distensions cristianomarxistes (1967), Agonia de l´autoritarisme catòlic (1968), L´Església subterrània (1969), Contrapunts al "Camí" de l´Opus Dei (1970) i La fe a debat (1972). Ha prosseguit la seva tasca pastoral a la parròquia de Gallifa, d´on és rector fa més de vint-i-cinc anys.
Mossèn Josep Dalmau i Olivé, Capellà de Gallifa.
* Santuari Ecològic del Castell de Gallifa. (Enllaç...)
(El texto en castellano lo tenéis más abajo...)
Bibliografía que cal compartir, per a coneixer l´amor al patrimoni historic que mos aporta identitat y conexió al territori on cadascun ha naixcut:
* El Memorial Joan XXIII es va concedir al capellà de Gallifa, mossèn Josep Dalmau.
L´Ajuntament de Vic va acollir, el passat 1 de juny, l´acte de proclamació del Memorial Joan XXIII per la Pau 2002 que anualment convoca l´Institut Víctor Seix de Polemologia. En l´edició d´aquest any, el Memorial Joan XXIII es va concedir a mossèn Josep Dalmau i Olivé, capellà de Gallifa, segons l´organització de la distinció, "per la seva tossuderia sempre a favor de la persona, per sobre de qualsevol llei humana o divina. Sempre al servei dels més marginats, els més fora llei, a la recerca constant d´una veritat de pau i per la pau, la gran aventura de la vida. Raó i pacifisme al servei de totes les causes justes". En el mateix actes, es van concedir dues Mencions de Reconeixement a Mercè Canudas i Febrer -"sempre decantada a favor dels més desvalguts, deprimits i desplaçats"- i a Teresa Carreras i Bertomeu, recentment desapareguda -"per la seva llarga i generosa vivència personal del país i de la no violència".
Informació publicada en... (Enllaç...)
* Superar les situacions de culpabilitat per arribar a ser fecund, estar sa per a una vida plena i llarga.
L’home post-modern no está tant preocupat per “posseïr el món”, sino per trobar els mitjans per “evadir-s’hi”.
Ens cal, doncs, preservar la selva verge, la natura verge, i perque només per ella tenim garantia de continuÏtat i de subsistència.
Ens cal tornar a trobar el rostre d’un Déu transparent en l’Univers. Que l’home primitiu ( primordial?) va intuïr i va viure a la seva albada...(Enllaç...)
* Cal observar que molts d’aquest llocs tenen una identitat cultural autòctona que està sotmesa a una identitat política forasterista.
A Catalunya, la cultura de llengua catalana ha estat prohibida durant determinats temps polítics, i s’ha volgut imposar una cultura en llengua castellana; això s’ha volgut fer en nom d’una Espanya Catòlica Apostòlica i Romana especialment des de Madrid... (Enllaç a entrevista...)
Mossèn Josep Dalmau ha estat processat diverses vegades i condemnat per qüestions civicopastorals.
En aquests darrers anys ha publicat, entre d´altres:
El malefici dels símbols (1973), Condemnats a creure (1977), Crònica d´un combat obrer (1978), Catalunya i l´Església al banquet dels acusats (1980) i Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya (1982). Políticament arrenglerat en la línia socialista de Josep Pallach, va escriure La crisi del PSOE vista des del conflicte Pallach-Reventós (1979).
* Espanyols per força, de Mn. Josep Dalmau.
De manera planera i sense rancúnies, mossèn Dalmau mostra els greuges que pesen encara sobre la història de Catalunya i que reclamen una visió escrupulosa del nostre passat.
Mossèn Dalmau proposa i planteja un redescobriment de la nostra història, un nou acostament que desfà dubtes i il·lumina els racons foscos que l´han enterbolida i que ens fa replantejar, des de la serenor i el coneixement, el contenciós Catalunya-Espanya... (Enllaç...)
* Cal observar que molts d’aquest llocs tenen una identitat cultural autòctona que està sotmesa a una identitat política forasterista.
A Catalunya, la cultura de llengua catalana ha estat prohibida durant determinats temps polítics, i s’ha volgut imposar una cultura en llengua castellana; això s’ha volgut fer en nom d’una Espanya Catòlica Apostòlica i Roman especialment des de Madrid... (Enllaç a entrevista...)
(Texto traducido al castellano...)
El Padre Josep Dalmau es Capellán del Santuari Ecológic del Castell de Gallifa.
En el municipio de Gallifa (Vallès Occidental).
En Barcelona. Catalunya.
El Padre Josep Dalmau (Sant LLorenç Savall 1926) es licenciado en Teología. Sus libros representan una defensa pastoral de la libertad y del diálogo a la Iglesia y a la sociedad:
Distensiones cristiano marxistas (1967), Agonía del autoritarismo católico (1968), La Iglesia subterránea (1969), Contrapuntos al "Camino" del Opus Dei (1970) y La fe a debate (1972). Ha proseguido su tarea pastoral en la parroquia de Gallifa, de dónde es rector hace más de veinticinco años.
Bibliografía que hace falta compartir, para conocer el amor al patrimonio histórico que bocado aporta identidad y conexión al territorio donde cada uno ha nacido:
* El Memorial Joan XXIII se concedió al Capellán de Gallifa, Padre Josep Dalmau. El Ayuntamiento de Vic acogió, el pasado 1 de junio, el acto de proclamación del Memorial Joan XXIII por la Paz 2002 que anualmente convoca el Instituto Víctor Seix de Polemologia. En la edición de este año, el Memorial Joan XXIII se concedió a padre Josep Dalmau y Olivé, cura de Gallifa, según la organización de la distinción, "por su terquedad siempre a favor de la persona, por encima de cualquier ley humana o divina. Siempre al servicio de los más marginados, los más fuera ley, a la búsqueda constante de una verdad de paz y por la paz, la gran aventura de la vida. Razón y pacifismo al servicio de todas las causas justas".
En el mismo acto, se concedieron dos Menciones de Reconocimiento a Mercè Canudas y Febrero -"siempre decantada a favor de los más desvalidos, deprimidos y desplazados"- y a Teresa Carreras y Bertomeu, recientemente desaparecida -"por su larga y generosa vivencia personal del país y de la no violencia.
Superar las situaciones de culpabilidad por llegar a ser fecundo, estar sano para una vida llena y larga. El hombre pos-moderno no está tanto preocupado por “poseer el mundo”, sino por encontrar los medios por “evadirse”.
Nos hace falta, pues, preservar la selva virgen, la natura virgen, y porque sólo por ella tenemos garantía de continuidad y de subsistencia. Nos hace falta volver a encontrar el rostro de un Dios transparente en el Universo. Que el hombre primitivo ( primordial?) intuyo y vivió a su albada...
Hace falta observar que muchos de estos lugares tienen una identidad cultural autóctona que está sometida a una identidad política forasterita Catalunya, la cultura de lengua catalana ha sido prohibida durante determinados tiempos políticos, y se ha querido imponer una cultura en lengua castellana; esto se ha querido hacer en nombre de una España Católica Apostólica y Romana especialmente desde Madrid...
El Padre Josep Dalmau ha sido procesado varias veces y condenado por cuestiones civico-pastorales.
En estos últimos años ha publicado, entre otras:
El maleficio de los símbolos (1973), Condenados a creer (1977), Crónica de un combate obrero (1978), Catalunya y la Iglesia al banquillo de los acusados (1980), y Diálogo de las vírgenes negras de Polonia y Catalunya (1982).
Políticamente arraigado en la línea socialista de Josep Pallach, escribió La crisis del PSOE vista desde el conflicto Pallach-Reventós (1979).
Españoles a la fuerza, de Mn. Josep Dalmau. (Libro...)
De manera llana y sin rencores, eñ Padre Dalmau muestra los agravios que pesan todavía sobre la historia de Catalunya y que reclaman una visión escrupulosa de nuestro pasado.
Mossen Dalmau propone y plantea un redescubrimiento de la historia catalana, un nuevo acercamiento que deshace dudas e ilumina los rincones oscuros que la han enturbiado y que nos hace replantear, desde la serenidad y el conocimiento, el contencioso Catalunya-España...
Insertado por: pamelaamaya (22/03/2007)
Fuente/Autor: Recopilaciones para Ibérica 2000.