GUIA DE NATURA DE LA SAFOR
Coneix La Safor oculta. Valencia. Comunitat Valenciana.
Un viatge a l´interior de la comarca de La Safor.
LA CONCA DE LA SAFOR
ELS ITINERARIS
-La Serra de la Safor
-La Serra de Gallinera
-La Serra Falconera
-La Serra Grossa
-El Massís del Montdúver
* Mapa cartográfico, disponible en Internet... (Enlace...)
INTRODUCCIÓ
En nostra terra mediterrània, el fenomen excursionista naix íntimament vinculat a lo cultural i social. Es per això que eixir a la muntanya amb els propòsits de descobrir, observar, conviure i sobretot respectar, es l´objectiu.
Hi han dos amplis camps que se complementen en la naturalesa:
-Activitat esportiva, on la persona es supera en grup i consegueix amb la pràctica i l´experiència uns nivells físics adequats a les activitats.
-Activitat cultural, on es fomenta el coneixement de tot lo que ens rodeja ja siga conegut o desconegut.
Este projecte es centra en la comarca de la Safor, el nostre lloc d´origen i residència, degut a que reuneix una sèrie de característiques geogràfiques que la diferencien entre altres, i propicien el desenrotllament del treball a realitzar.
Esta iniciativa ha segut inspirada, en l´interès que sempre hem tingut per la naturalesa, el seu coneixement i conservació. Hem vist que les persones durant sa vida desconeixen el medi natural que els rodeja, per lo tant no ho respecten i ho destrueixen. No es suficient per tant defendre la natura per a conservar-la. Perseguim dons acostar a la gent un poc més per mig d´activitats a l´aire lliure, per a que s´integre en els seus propis paisatges i així aplegue a voler conservar-los.
DESCRIPCIÓ
Les activitats estaran organitzades pel CIPI-CPN (excursions@iberica2000.org), i realitzades per un equip humà que compta amb gran experiència en els àmbits esportius i científics cap al medi ambient; tant a nivell comarcal, comunitari, estatal e inclús internacional. Aquest està compost per tècnics esportius, monitors i guies que son coneixedors de la comarca i els seus paratges més ocults; els quals seran els encarregats de planificar i realitzar les activitats de aire lliure, que van a ser encaminades en la pràctica de diversos esports, denominats hui en dia d´aventura: Muntanyisme, excursionisme, senderisme, espeleologia, etc.
Les activitats estan projectades per a realitzar-se durant tot l´any, adequant-les a cada estació de l´any, tenint en comte la climatologia, alimentació, afluència de gent, etc. De tot açò deurà informar-se adequadament, contactant amb els centres docents, centres socials, agències de viatges, hotels, etc..
A mesura que hi hagen persones interessades es procedirà a la formació de diversos grups, els quals serien classificats, per a major comoditat i control amb el següent orde de preferència: predileccions personals, experiència, estat físic, edat. Amb un màxim de 10 persones por grup per a no alterar el medi ambient.
Prèviament abans de realitzar els itineraris, s´informarà als participants de les rutes que van a seguir, la climatologia, material necessari, alimentació, etc.. També s´els repartirà unes fitxes d´informació de tot lo anteriorment citat, concretant el dia i l´hora de eixida. S´advertirà de la prohibició de tirar cap residu, ni replegar res mes que fotografies durant la realització del trajecte. En l´annex s´inclouen les fitxes d´informació.
L´eixida serà conduïda pels guies, mitjançant transports particulars, als distints punts de partida de les activitats, per a continuació seguir a peu la resta del recorregut. També s´encarregaran d´explicar durant el trajecte les característiques de la zona que s´està visitant, com poden ser la geografia, geologia, ecologia, flora, fauna, història, etc.
Una vegada finalitzà l´activitat, es comentarà de lo passat amb el fi de conèixer les opinions de la gent i anar millorant en lo possible, així com s´assessorarà de altres eixides en dates futures. A continuació els guies s´encarregaran de transportar-los al lloc de regrés, la ciutat de Gandia.
Posteriorment, el personal tècnic portarà un control mitjançant un fitxer o diari del desenvolupament de les activitats, anotant possibles incidències i particularitats, per a estudiar el comportament tant a nivell físic com psíquic de la gent amb la naturalesa.
Totes les activitats estaran degudament assegurades, tant a nivell de d´accidents com de responsabilitat civil.
Sampliaran noves activitats com poden ser: noves rutes dins i fora de la comarca, Comunitat Valenciana, Estat Espanyol, etc.; acampades amb pernoctació, sempre en zones controlades i autoritzades, on els monitors s´encarregarien d´animar i distraure al grup, amb jocs de natura, esportius, xerrades de temes mediambientals, etc., tot això amb l´ànim de fomentar el companyerisme i l´amor a la naturalesa.
LA CONCA DE LA SAFOR
Esta denominació de la comarca, ve de l´àrab i significa camp de pastura, degut a la riquesa d´aquestes terres, que les ha caracteritzat des de sempre.
Amb una superfície de 424,3 km2, s´encontra situada entre el sud de València i el nord d´Alacant, junt a la plana costera entre la mar Mediterrània i les serres de Les Agulles, Grossa i La Safor. Sa població es calcula en uns 135.000 habitants.
El clima es molt favorable, de tipus mediterrani subhumit, a causa de la protecció que ofereixen les serres que l´envolten, amb uns mesures anuals mitges relativament altes, de l´orde de 17º per a la temperatura, un índex de pluviometria d´uns 800 mm. i una humitat relativa del 70% .
Des del punt de vista geològic, la comarca es troba en la transició de dos serralades: La Rama Sud de l´Ibérica al nord (Serra de les Agulles) i el Prebétic Nord-Oriental al sud (Serra de la Safor, Serra de Ador), que al creuar-se formen una zona central d´interferència (Montdúver, Marxuquera, Serra Falconera). Els relleus principals de la comarca (Serra Grossa, Safor, Montdúver, Falconera, Creus, etc.) estan formats per calisses i dolomies del Cretàcic, amb excepció de la Serra de la Cuta, que es del Juràsic; els relleus menys pronunciats de la Barcella, Ador, Ròtova, Vilallonga, etc., son de materials menys resistents, com marges, calcarenites, etc.; i les zones planes al peu de les muntanyes o en les planes costeres son de materials d´arrossegament, com l´argila, llim, sorra, grava, etc.
La vegetació de tipus mediterrània, encara que actualment es troba prou degradada degut als nombrosos incendis, es situa en una de les principals zones botàniques de la Península Ibèrica per la gran varietat de espècies que conté, inclosos més de 40 endemismes (Silene diclinis, Thymus piperella, Antirrhinum valentinum, etc.). Existeixen diverses comunitats vegetals: La màquia de muntanya, que compren els alzinars i carrascars bastant escassos hui en dia, substituïts en gran part per pinars. Els matolls, que formen l´estructura vegetal de les nostres muntanyes basada en arbusts i herbes, com el romer, timó, pebrella, argelaga, coscoll, etc. La vegetació de marjal, composta per carritxars, plantes aquàtiques, etc.. I altres més peculiars, com la vegetació nitròfila dels cultius, camins, i l´arenícola de las platges.
En lo referent a la fauna, hi ha un gran riquesa d´espècies que utilitzen la comarca de forma ocasional o sedentària, moltes d´elles protegides per la llei, degut a l´excessiva pressió humana que han sofrit en els últims temps. Citarem solament als vertebrats, per que seria molt extens nombrar l´ingent quantitat d´invertebrats que existeix. Els mamífers, conten amb 28 espècies destacant els carnívors, com la rabosa, gat serval, teixó; els rosegadors, com el conill, llebre, rata d´auia; els quiròpters o rats penats; els artiodàctils, com el porc senglar. Les aus, conten amb una nombrosa presència, més de cent espècies, per exemple, les rapaus, com àguiles, òliba, mussol; les aus aquàtiques, com ànecs, garses; las gallinàcies, perdiu, codorniu; els ocells, més nombrosos, com els còrvids, oronelles, rossinyol, pit-roig, merla, verderol, etc. Els peixos, amb varies espècies, algunes de elles introduïdes, destaquem les autòctones, com el barb, l´anguila, la llisa, cal mencionar el samaruc i el fartet, dos endemismes en perill d´extinció. La classe dels amfibis conta amb cinc espècies de sapos i una de granotes. I els rèptils, amb una representació de divuit espècies, com les tortugues, sargantanes, sarvatxo, serps, escurçó, etc.
Hi han zones de la comarca que destaquen per sa bellesa i valor ecològic, com es el cas del riu Serpis al pas per la Serra de la Safor, que forma llocs tan espectaculars com el Circ de la Safor i el Racó del Duc. Les marjals, situades en Xeresa, Xeraco i Oliva, amb dunes costeres i seus
"ullals" o naixements d´aigua. La Serra de Marxuquera, amb els seus fondos barrancs, com el Barranc de Lloret, el Barranc del Borrell, etc.
Les serres de la Safor, Montdúver i Grossa permeten la pràctica del muntanyisme, excursionisme i l´espeleologia (Serra Falconera, Barranc de Bon Dia, Avencs del Real, Cova Meravelles, Cova Negra, Les Foies, Cova Parpalló, Pla dels Avencs, Barranc dels Llidoners, etc.).
Hem elaborat a continuació, una sèrie d´itineraris en la naturalesa, basant-nos en zones característiques de la comarca por la seua morfologia, història, bellesa, etc. Partint de l´idea, a peu es disfruta del paisatge millor, les rutes discorren per camins ja existents i antigues sendes, per no destruir la vegetació, molestar la fauna, ni erosionar el sòl. Respectant al màxim la fragilitat dels ecosistemes que hem de visitar.
ELS ITINERARIS
LA SERRA DE LA SAFOR
La Serra de la Safor, situada al sud entre València i Alacant, te la altura màxima comarcal amb 1.013 m. El riu Serpis, procedent d´Alcoi, la separa pel NO. de les muntanyes de La Cuta i La Solana formant paratges de gran interès ecològic, com el Racó del Duc. Al seu centre l´erosió del riu ha format durant el pas dels temps un hemicicle d´impressionants tallats que recorda els circs glaciars pirenaics, el Circ de la Safor.
1.- Vilallonga-l´Orxa pel riu Serpis.
Esta ruta, discorre pràcticament per l´antic traçat de la línia de ferrocarril Gandia-Alcoi, que uneix les poblacions de Vilallonga i l´Orxa a través del llit del riu Serpis.
La eixida és des de Vilallonga, on pendrem la direcció de La Reprimala que amb un traçat pla i recte flanqueja horts de tarongers fins aplegar a la font del mateix nom, lloc de descans i esplai, on es farà una primera parada per a replegar aigua i explicar l´itinerari. A partir d´ací el camí comença a guanyar altura amb pronunciats repetjons, i a uns 5 km. de Vilallonga des de la desviació que hi ha per aplegar al riu Serpis observarem l´impressionant Circ de la Safor. Seguidament per dita desviació baixarem una pendent per a continuar paral·lelament al riu, i a un quilòmetre de recorregut creuarem el primer dels cinc túnels, que amb distinta longitud travessen la muntanya en varies parts del trajecte per arribar al final del congost. A continuació de passar el segon túnel, a l´altura de la Font de la Mata es realitza una parada per descansar i esmorzar. Desprès seguirem fins el Racó del Duc, on ens acostarem al riu per observar-lo. Seguint el camí, continuarem fins aplegar a la Font de Botero, situada tres quilòmetres abans del final, on es podrà fer un descans i menjar, seguint desprès fins la població de l´Orxa que amb el seu castell senyala el final del trajecte.
El recorregut es de 15 km. des de Vilallonga fins l´antiga estació de l´Orxa, la duració aproximada de 5 h., i l´itinerari es apte per a tot el públic en general. Durant el trajecte explicarem els distints aspectes del paisatge, muntanya, riu i els seus diferents ecosistemes, realitzant diverses parades en llocs característics.
2.-Vilallonga-l´Orxa per Les Majones.
Amb l´eixida des de Vilallonga aquest itinerari a l´igual que l´anterior, passa per la Font de la Reprimala, però tot seguit ascendeix fins arribar a la Font de la Safor des de on s´albira l´interior del Circ de la Safor on hi farem la primera parada per a reposar auia, esmorzar i explicar la formació del circ. Desprès seguirem guanyant altura mitjançant alguns repetjons i corbes tancades que discorren per l´interior del circ, creuant el Barranc de la Safor i elevant-nos damunt del Barranc de Muñoz per assolir les altures del riu Serpis, des d´on es veu una panoràmica impressionant. Seguirem ascendint fins arribar a una pista de terra, catalogada com "via pecuària", que ascendeix amb un zig-zag fins situar-se en l´alt d´un colladet, també amb grans vistes. Seguirem amb un traçat pla que creua la vessant oest de la muntanya, portant a la dreta un poc distant el congost del riu, passa per la zona de Les Majones, travessa el Barranc de la Parra, origen de la Font de la Mata i creua el Barranc de Serquera fins aplegar al Pla de la Bassa, on descansarem i dinarem aprofitant per a comentar el trajecte. A partir d´ací seguirem la ruta ja en descens, i a mesura que creuem tancades corbes a dreta i esquerra anirem acostant-nos al poble de l´Orxa, fí de la ruta.
Esta ruta denominada en l´Orxa el "Camí de Gandia", transcorre per una pista ampla, amb una llargària de 16 km., una duració aproximada de 5 h., es apta per a tot el públic, i es caracteritza per oferir uns panorames molt oberts i impressionants de la comarca, el Racó del Duc i l´Olla de Cocentaina.
3.-Ascensió al cim de la Safor.
Per pujar al cim de la Safor, partirem des de la "via pecuària" que creua Les Majones, prenent un sender que eix pel talús esquerre de la muntanya i puja vessant amunt fins a buscar la línia de cresta. Es una pujada bastant forta que assoleix la cresteria, i aleshores continua per ella oferint unes excel·lents panoràmiques, a l´esquerra el circ i a la dreta el congost. Amb la vista del circ per l´esquerra ascendirem progressivament, albirant a lo lluny el pic del Benicadell. A continuació passarem per La Finestra, que es una gran forat en forma de finestra produïda per l´erosió, i desprès aplegarem al Pla de la Nevera, petita i bella praderia d´altura, on existeix una antiga nevera o pou de neu. En este lloc descansarem i comentarem l´itinerari. Seguidament ascendirem pel sender que ens portarà a la carena de la Safor, on hi ha un Piló o vèrtex geodèsic, des d´on disfrutarem d´amples panorames marins i muntanyencs de varies comarques valencianes. Si el temps es bo i ens ho permet podrem esmorzar en este lloc.
El regrés serà per un itinerari diferent i amb menys pendent, per a fer el trajecte més amè, des del pic descendirem al Pla de la Nevera on pendrem un sender quel travessa, passarem per l´Avenc del Manco, coneguda cavitat, i seguirem esta vegada en descens asomant-nos per l´esquerra al Barranc de la Parra fins aplegar a la Font del Olbits. Este lloc ofereix una infrastructura de zona d´esplai i te una bella panoràmica de les comarques i serres limítrofes, com l´Olla de Cocentaina, el Benicadell, Mariola, Serrella, Aitana, etc.; ací aprofitarem per a dinar i explicar els paisatges. Desprès d´açò, seguirem ja de tornada per una senda on s´observarà un gran "espill de falla", formació geològica, i empalmarem a l´altura del Pla de la Bassa amb la via pecuària, per a seguir per ella fins el punt de partida i final de la ruta.
Este itinerari es de forma circular, ja que torna al punt de partida, te una duració aproximada de 5 h., i el recorregut és d´uns 10 km., que al ser de pronunciades pendents, no es apte per a tot el públic ja que requereix unes condicions físiques altes, per lo que deurem seleccionar un poc més l´estat físic dels participants.
4.- Vilallonga-l´Orxa per La Llacuna.
El punt de partida d´esta ruta es situa en La Llacuna, ja que el tram que ve de Vilallonga, La Pujada, ho considerem urbà por tractar-se d´una pujà asfaltada amb bastant tràfic rodat. El Pla de la Llacuna es una extensa planícia situada a uns 500 metres s.n.m.; en termes geològics està considerada com un polje, un vall tancat sense eixida de les aigües.
La ruta donç començarà al principi de la carretera que creua la planura, als tres quilòmetres finalitza l´asfalt on hi ha una bassa natural, que es la que dona nom a dit pla; després ve el Fondó d´Encafit on la pista canvia de sentit la marxa i pujarem suaument per la vessant de la Serra de l´Almirant fins aplegar al collat de Benirrama, on pararem per esmorzar i disfrutar amb vistes de les dos vessants de la muntanya, a l´esquerra la Vall de Gallinera i a la dreta La Safor. Seguidament creuarem per Les Rotes, paratge característic d´agricultura muntanyenca, on podrem observar lo que va ser fins fa poc temps el cultiu de rotació. Després passarem per els barrancs de la Cova Negra de Benialí, de En Vicent, de En Grau, el Colladet de la Comba i descendirem cap el Pla de Tolo i el Pla de Moncho, prenent una desviació que descèn en direcció a la població de l´Orxa. Este camí es anomenat "Camí de la Vall". Altre final de la ruta seria seguint la pista en direcció a la Vall de Gallinera.
Este itinerari te una longitud de l5 km., entre La Llacuna i l´Orxa, i una durada de 5´30 hores aproximadament. El seu recorregut es apte per a tothom, amb la deguda precaució d´anar aprovisionats de aigua ja que durant el trajecte no hi han fonts. Cap destacar unes típiques construccions, les casetes de camp i els aljubs, construits en pedra durant els segles XVIII i XIX, a les que dedicarem especial atenció.
LA SERRA DE GALLINERA
La Serra Gallinera, es pot considerar la continuació cap el mar de la Serra Safor, prolongant el seu braç fins el terme d´Oliva. Situada també entre les comarques de la Safor i la Marina Alta; limita al N. amb la Serra de Fontanelles, entre La Font d´en Carròs i Oliva, al E. amb Oliva, al O. amb la Safor i al S. amb la Vall de Gallinera que li dona nom.
5.-Oliva-Camí Covatelles-Puig dels Frares-Coll de l´Elca-Oliva.
Eixirem de la ciutat d´Oliva en el lloc conegut pel Collado, baixarem i penetrarem pel Camí de Covatelles, iniciant a continuació la pujada al Tossal Gros. En el trajecte es pot observar l´extensa horta d´Oliva, la mar i les fumejants ximeneies dels rajolars. Al arribar al cim del Tossal Gros, si el dia és clar es podrà vore les serres de Montdúver, Marxuquera i Falconera, els pobles de la comarca, fins i tot les illes Pitiüses. Seguirem per la senda que ens conduirà al Puig de Covatelles (354 m.), des d´on volem l´impressionant Circ de la Safor. A continuació es baixa entre bancalades abandonades de garrofers cap a la Font de Maria Rosa, on podrem reposar forces. Continuant pel camí entrarem en terme de Vilallonga fins arribar a la Casa i la Font de Peapa, seguirem en direcció al Puig del Frare (465 m.), aquesta muntanya és la més elevada del terme d´Oliva. La tornada l´efectuarem pel Coll de l´Elca i l´Ull de Bou fins als rajolars.
L´excursió te una duració aproximada de 5 h. i no massa complicació, destaca pel paisatge, la flora i la fauna que es pot observar durant el bonic trajecte.
6.-Oliva-Castell de Santa Anna-La Font d´En Carròs-Castell del Rebollet.
La ruta s´inicia des del lloc anomenat la "Porta del Sol" de la ciutat d´Oliva, per a introduir-nos a continuació cap a la Pujada del Calvari, i avançar sota els vells xiprers, oliveres, garroferes i pins. Als poc minuts el camí puja serpentejant fins quasi la fortalesa, resta una curta distància per atansar el castell de Santa Anneta. Des d´aquesta petita talaia observarem una magnífica visió de la nostra comarca, part de la veïna Marina Alta i el blau maragda de la Mediterrània.
La baixada l´efectuarem mirant cap a la muntanya de la Creu, ben poblada per nombrosos pins que alternen amb l´obscur verd dels garrofers, aplegant al Collado i descendint fins arribar al Camí de Covatelles, per a seguir pel camí que ens portarà al Tossal Gros. Ací descansarem, i després seguirem fins aplegar al coll de les Penyes Aspres, des d´aquest agafem un senderol que ens apropa cap a la pinada, així ens introduirem en el terme de la Font d´En Carròs. Continuem la baixada fins el Racó Ferrer, entre antics camps de garrofers per a després travessar un barranquet i ascendir per la dreta del Barranc Fondo, on s´albira el campanar i les primeres cases de La Font, la qual es pot visitar, després d´açò continuarem la nostra ruta prenent el carrer del Calvari i començant una lleugera pujada fins aplegar a una planura envoltada d´alguns garrofers. Hi ha que seguir una sèquia que ens conduirà al Castell del Rebollet, on podem descansar, mentre expliquem l´historia del castell i el paisatge que l´envolta. La davallada l´efectuarem seguint el mateix camí d´accés fins arribar a la carretera que uneix La Font amb Oliva, la qual seguirem fins a la Casa de La Foia, on hi ha en una de les parets un rellotge de sol, tot seguit per baix del pont de l´autopista anirem entrant en terme d´Oliva i seguidament accedirem a la població.
Qualsevol època és ideal per efectuar el recorregut, es tracta d´una excursió molt fàcil. A l´estiu pot ocasionar algun que altre trastorn per les elevades temperatures i la manca d´aigua.
LA SERRA FALCONERA
Situada en el centre de la comarca i l´O. de les immediacions de Gandia, la Serra Falconera és nostra serra més familiar, perquè ha segut l´escola dels nostres primers passos en la muntanya.
Compren altituds entre 20 i 452 m.s.n.m. (Pic Falconera), les seues dimensions son relativament petites, cobrint uns 13 km2 d´extensió, amb una longitud màxima de 6 km. Queda aïllada dels relleus pròxims pel Barranc de Beniopa al NE., el Riu Vernissa al sud, i el vall de Marxuquera al O., quedant limitada al E. per la planura litoral. Encara que no és una serra que destaque a nivell muntanyer per altures, barrancs, etc., si ho és a nivell espeleològic per la gran quantitat de cavitat que amaga (Cova Xurra, Cova del Abisme, Cova dels Emboscats, Cova dels Ninotets, Avencs del Real o Escola, etc.) entre elles destaca la Cova de l´Autopista per ser la més extensa de la C.Valenciana amb prop de 7 km. de recorregut. També ho és a nivell arqueològic, presentant jaciments molt notables de la prehistòria mediterrània (Cova de les Meravelles, Cova Negra, Cova del Blanquissar, Cova dels Porcs, Cova de la Recambra, etc.). Alguns dels seus paratges més característics son: El Molló de la Creu, Barranc de Bon Dia, El Badall, El Portell, La Perdició, etc.
7.- Barranc de Bon Dia-Cova Negra.
Eixint de Gandia en direcció a Marxuquera, entrarem pel Camí de la Perdició, on començarà la ruta. Des d´una zona de tarongerars, prendrem una sendeta que suaument ens introduirà en el Barranc de Bon Dia o Barranc de les Coves, com també se li denomina, ens desviarem cap a l´esquerra ascendint per un barranc tributari del principal fins aplegar a la Font de Bon Dia, un dels pocs manantials existents en tota la serra. Podrem aprofitar per esmorzar i realitzar un breu descans. A continuació tornarem al curs del barranc principal, a mesura que avancem es podrà observar en totes les seues dimensions i bellesa, seguint barranc amunt aplegarem fins el coll, des d´on es pot observar la vall de Marxuquera i la Serra Grossa. Després baixarem a la Cova Negra per a visitar-la i admirar ses grans dimensions, comentant sa història, i ja seguidament baixarem cap a Marxuquera, on finalitzarem el trajecte.
L´itinerari és de uns 5 km. i 4 hores de durada aproximadament, recorre paratges amb alguns desnivells que recomanem a persones amb mitjanes aptituds físiques. Esta ruta destaca per recórrer una zona de gran importància en cavitats prehistòriques.
8.-Ascensió al cim de la Serra Falconera.
Deixant arrere la carretera Gandia-Barx, començarem a ascendre pel Barranc de la Creu, passarem per la Cova de la Recambra i la Cova de l´Abisme, realitzant breus parades per a explicar l´importància d´este tipus de cavitats durant la prehistòria. Seguirem ascendint fins aplegar al cim del Molló o Alt de la Falconera, segon punt més alt amb 456 m.s.n.m., on farem un descans per esmorzar, podent observar les dos cares de la serra, al E. la plana de Gandia i a l´O. el vall de Marxuquera. Seguirem en direcció NO. recorrent la cresteria de la serra fins aplegar al Reclot on podrem observar una de les mes belles dolines de la Falconera. Una alternativa es visitar la Cova de les Meravelles, per a seguidament començar a baixar per l´extrem NO. fins aplegar a la carretera Gandia-Barx on finalitzarem la marxa. Atra variant seria tornar pel Barranc de Beniopa fins Gandia.
El recorregut es situa en torn als 4´5 km. fins la carretera Gandia-Barx, i una duració aproximada de 3 a 4 h. segons les parades que es realitzen. Esta ruta requereix aprovisionar-se d´aigua abans de començar per no haver fonts durant el trajecte. Així com posseir unes condicions físiques altes, degut als forts desnivells existents.
LA SERRA GROSSA
Situada entre les comarques de la Costera, la Ribera, la Vall d´Albaida i la Safor, la Serra Grossa aboca sa part E. a la comarca de la Safor, mostrant les seues altures i fondos barrancs al vall de Marxuquera. Les altures principals es situen en sa part NE. i ronden els 700 m.s.n.m. en els alts del Coll dels Caragols. Les activitats principals que s´han vengut realitzant des d´antic son: la ramaderia, la caça, la recollida de llenya, i la agricultura, aquesta s´ha anat desenrotllant sobretot en les faldes. En algun del seus paratges encara es pot escoltar el so de la natura: El Barranc de Borrell, Barranc Verd, Barranc de Lloret, Barranc Blanc, Barranc de la Finestra, Pla dels Avencs, Cingle Verd, Coll dels Caragols, Pic del Frare, Agulla Negra, etc.
9.-Barranc del Borrell.
Naix en el Pla de Surars i aboca ses auies junt al Barranc de la Drova en el Barranc de Beniopa, sent el barranc més extens de la serra, amb prop de 5 km. Els seus afluents principals son, a la dreta el Barranc de la Selleta i a l´esquerra el Barranc de la Gota; limita amb el Barranc de la Drova al nord i el Barranc Verd al sud. Algunes de ses altures principals son: l´Alt de la Lletrera, amb 721 m., l´Alt de la Selleta, amb 682 m., la Penya del Mirador, amb 659 m. i la Penya del Frontó. En ses escarpades parets niuen aus tan importants com les àguiles, xoriguers, brúfols, etc.
Amb base en la ctra. Gandia-Barx i a l´altura del primer pont de la Drova, on s´encontren els barrancs del Borrell i de la Drova, pendrem una senda que part en direcció N. vorejant l´esquerra del barranc, per a seguir a continuació pel seu llit pedregós; passarem la desembocadura del Barranc de la Selleta i seguirem fins aplegar a la confluència del Barranc de la Gota, que en èpoques propicies sol portar un poc d´aigua. Si és aquest el cas, seguirem per ell per admirar els cursos i cascades que forma, i si no es així pendrem el del Borrell. En ambdós casos arribarem fins la capçalera dels barrancs, si les forces de la gent ho permeten, i a partir ací mamprendrem el regrés fins el punt de partida.
Realitzarem diverses parades per admirar el paisatge i explicar ses característiques, es podrà esmorzar, sent convenient portar suficient aigua per al trajecte, que sense portar massa desnivells serà apte per a gent de condicions físiques normals. El recorregut de anada i tornada es calcula en uns 10 km. i el temps 5 h.
10.-Barranc de Lloret.
Imatge de: Emmanuel Bourgeais.
És, indubtablement, un dels paratges més bell i alhora rústic de la Safor. On l´aigua que s´escola i el vol de les aus harmonitzen l´entorn, on la natura mediterrània se´ns mostrarà amb tot el seu esplendor.
Situat al sud del Barranc Verd, aboca com ell ses aigües al Barranc de Marxuquera, que és el que creua pel centre del vall. Les seves altures principals, que ronden els 600 m.s.n.m., son els turons de Marxuquera, Ataranes i l´Alt de les Àguiles. El seu afluent principal és el Barranc dels Llidoners.
Eixirem des de l´Ermita de Marxuquera pel Camí de Pinet, creuant el vall en direcció O. paral·lelament al Barranc Verd, fent un alt en el Pou de la Valenciana, antiga construcció subterrània que conduïa les aigües del barranc a l´Ermita. Passant a vora de les Basses de Ros, l´aigua de les quals prové de la Font de Lloret, creuarem el Pla de Lloret fins arribar al barranc, ja en terme d´Ador. En aquest lloc i descendint al fons del barranc trobarem les restes d´un corral destruït, i en l´interior el Abric dels Pastors, cavitat interessant. Seguim ascendint envoltats de horts de tarongers i cap a les muntanyes, davant de nosaltres apareix el Corral de Lloret, on antigament habitava un curiós ramat de cabres blanques. Tot seguit anirem per una sendeta amb un itinerari suau que ens condueix fins al més profund del barranc, i en l´estretor de l´indret entre les ombries de una vegetació exuberant està la Font de Lloret, surtin d´una xarxa de surgències amb petites cascades que engalanen el barranc. El paratge és tranquil, plàcid i l´atmosfera del qual només és interrompuda pel delicat i tènue murmuri de l´aigua.
Encara que pareix que el barranc s´acaba ací, els més valents poden continuar barranc amunt fins aplegar a una zona impracticable per les verticalitats, per a després tornar pel mateix camí o també pel llit del barranc fins l´Ermita.
Es tracta d´una excursió fàcil, que calculem en una distància de 8 km. de anada i tornada amb un temps de 4 hores aproximadament.
11.-Plá dels Avencs.
Aquest itinerari es pot catalogar d´interès espeleològic perquè recorre una de las zones més importants en cavitats verticals de la Comunitat Valenciana, sent molt visitada pels espeleòlegs valencians.
Eixirem de la Font de l´Om en la Drova, on podrem disfrutar de ses beneficioses qualitats minerals, i seguint una senda que discorreix per la falda de la muntanya, ascendirem pel Barranc de Manesa, on discorre l´antic camí de Pinet, observant a mida que ens elevem damunt del Pla de la Drova, l´espectacular vista del polje de Barx i el Massís del Montdúver, fins i tot la Valldigna. Una vegada dalt, en el Massís de Maldaia, passarem per l´Avenc de les Violetes, primera cavitat de desnivell important que apareix en el camí, on podrem parar per a descansar i comentar sa topografia. A continuació aplegarem al acollidor Pla dels Avencs, on se troben les cavitats més grans, com l´Avenc Aldaia, amb un impressionant pou d´accés, el avencs Simarro, Sancho i l´Avenc Pilar, el qual amb 235 metres de desnivell es en l´actualitat la cavitat més profunda del País Valencià. Aprofitarem per a descansar i esmorzar, explicant la morfologia càrstica de la zona. Després iniciarem la baixada pel Barranc de la Selleta amb s´impressionant imatge, passant pel Forat de l´Aire i el Coll dels Caragols fins a finalitzar la marxa en la Font de l´Om.
Per a la gent amb unes condicions físiques mitjanes, calculem unes 4 hores de trajecte, incloent les parades, per als 6 km. que hi han de recorregut. També es pot anar per la pista forestal Barx-Pinet, el trajecte serà mes llarg però amb menys pendents.
EL MASSÍS DEL MONTDÚVER
El seu nom ve des d´èpoques antigues, ja els romans la batejaren amb el nom de "mont uber", que significa mont de la "ubre", per sa forma característica. Situat al nord de la Conca de la Safor, amb una extensió de 65 km2. limita entre la Serra de les Creus en la Valldigna, la Serra Grossa i la planura litoral, el seu pic principal te la segon altura comarcal amb 841 m.s.n.m. Alguns del seus paratges coneguts son: La Cova del Parpalló, Mallaetes, Pic Penyalba, Coll de la Rafaela, Barranc de les Voltes, Barranc de l´Ull, etc.
12.-Ascensió al pic Montdúver.
Des de la població de Xeresa, pendrem una pista que ens conduirà a la Font del Molí, des d´on començarem la marxa, seguint una senda que recorre el NE. del pic, passant pel Corral de Milores fins arribar, ja prenent certa altura a la Font del Montdúver, situada en l´ombria del massís, on descansarem i esmorzarem. Des açò seguirem pujant fins aplegar al pic, on podrem disfrutar d´un sens fi de vistes de tota la comarca. Després del descans baixarem cap al Pla de la Drova per una ampla pista, fins aplegar a les rodalies de la població on finalitzarem el trajecte.
El recorregut és de 7 km. i sa durada 5 hores. Els desnivells de la ruta son de tipus mitjà, per lo que no es necessiten grans condicions físiques per a realitzar-la.
CONCLUSIÓ
Després d´haver explorat i estudiat La Safor durant molts anys, sempre havia pensat en la possibilitat de fer sentir a la gent les inquietuds del coneixement del medi ambient que ens rodeja. Encara que tenia recel de que´s conegueren públicament alguns paratges degut a la capacitat destructiva humana, cosa que´s demostra tan sols visitant algun lloc on hi ha una gran afluència de persones. Ara hi ha que reconèixer que gràcies a la informació, també es pot ensenyar a conservar el nostre entorn natural.
L´intenció del projecte es donar a conèixer la comarca de La Safor, tant a la gent autòctona per a que arribe a apreciar el medi que li rodeja, com a la forà per a que conega s´existència i característiques. D´una manera molt completa, a nivell físic mitjançant l´esforç que´s realitza, com a nivell cultural per tot lo que aprendrà durant les rutes. Les animacions que´s pugen fer en determinats moments, també serviran per a educar i divertir de manera sana i natural. L´estudi de totes estes matèries servirà per a saber les reaccions i evolucions dels participants, i vore si els mètodes que emprem son positius.
L´idea de prestar este tipus de serveis ens ha impulsat ha realitzar aquest projecte. L´intenció es donar a conèixer uns itineraris, els quals tenen unes característiques especials, que els fan interessants per a totes les persones tant si els agrada la muntanya com si no, i per les circumstàncies que siguen no poden conèixer-la; amb este projecte s´intenta cobrir aquest punt; intentant concienciar a la gent per a que no maltracte la naturalesa, que´s preocupe per sa conservació i recuperació encara que siga d´una forma indirecta, sense embrutar-la.
Creguem que este treball estarà a l´altura i gustos de molta gent, en el cas que no fora així, amb sa posta en pràctica es pot millorar i adequar a las necessitats de la gent que acudeixca a nosaltres. Estos canvis es poden realitzar comptant amb les opinions dels participants al finalitzar cada itinerari, on es faran postes en comú per a saber les experiències que han tingut, si els han satisfet i era lo que esperaven. Si podem fer que la gent es sensibilitze i traga bones conclusions de la naturalesa s´haurà aconseguit l´objectiu final.
La creació de les rutes està basada en una mostra dels paratges més representatius de la comarca, per la ecologia, bellesa, història, situació, etc., per suposat hi ha la possibilitat d´ampliar els seus itineraris, així com crear noves rutes.
La nostra terra també pot ser dedicada a crear una zona de esplai que serveixca para educar-nos en l´assossec, que desaccelere el ritme quotidià i serene la mida de ses ambicions i preocupacions. Un lloc on poder recuperar nostre paper en la naturalesa trobant l´harmonia amb ella, augmentant la qualitat de vida diària. Estes accions que´s proposen en nostres muntanyes no requereixen grans inversions en infrastructures, però si una normativa rigorosa per a la conservació de l´entorn, per això les rutes que proposem limiten i filtren el número de visitants per a traure el màxim partit de les visites sense trencar el delicat equilibri de la naturalesa.
La comarca pot eixir beneficiada en diferents aspectes, com poden ser el respecte al seu medi natural, si s´aconsegueix sensibilitzar a la opinió pública en favor de sa conservació i en contra de la destrucció, com son els incendis, tales indiscriminades, pasturatges no controlats, caça, etc. El foment del turisme ecològic, menys destructiu del medi i de la cultura autòctona, podem ser pioners en la comarca d´este turisme de present i futur, més humà i racional.
BIBLIOGRAFIA
* Francesc Almiñana Borrull: Les Nostres Muntanyes, Itineraris Ecològics. Varis.
* El Llibre de la Safor: Mancomunitat de Municipis de la Safor. Imprenta Palàcios. Sueca (La Ribera). 1983.
* Mª José Martínez Rico i Jesús Gavilà Ferrer: Guia de Natura de La Safor. Gandia. 1994.
* Manuel Sánchez González: "Creación de un Parque de la Salud en la Serra de la Safor". Inèdit.
................................................................................................................
Consells i observacions:
Material necessari:
-Botes de muntanya.
-Motxilla mitjana.
-Cantimplora.
-Gorra, ulleres de sol i crema protectora.
-Roba adequada segons l´època de l´any.
-Impermeable.
-Farmaciola, que deu portar: Aigua oxigenada, gasses, crema antipicades, vendes, esparadrap, alguna crema antiinflamatòria, ect...
*Es important portar cadascú farmaciola, encara que els nostres guies i monitors la porten.
*Es molt important que porte cadascú sa cantimplora amb aigua, així evitarem la deshidratació.
Recomanacions dietètiques
Estiu
Desdejuni: Lleuger, a base de fruites, pa integral, iogurt, cereals, etc...
Esmorzar: Fruita variada, pa integral, formatge, etc...
Dinar: Entrepans variats (formatge, tonyina, truita, carn, amb enciam, tomaca, espàrrecs, etc...), i pomes o peres.
Hivern
Desdejuni: Més consistent, a base de llet o iogurt amb cereals i mel, pa torrat amb melmelada o mantega, etc...
Esmorzar: Fruits secs, galetes (integrals, de xocolata, avena, panses, etc.), pa integral amb formatge, pernil, etc...
Dinar: Entrepans variats (carn, peix, formatge, truita, amb ou dur, vegetals), i pomes o peres.
Observacions:
És important beure aigua, més en estiu, per a no deshidratar-se.
En estiu procurar no menjar greixos.
Hi ha que evitar les llaunes puix pesen i ocupen molt d´espai.
Evitar sempre els menjars pesats, ja que l´exercici continua després, una vegada acabada la ruta, ja en casa, es podrà menjar suficient per a recuperar les calories perdudes.
Este menú està recomanat per a un exercici de tipus mitjà com és la marxa. Es poden modificar les menjades al seu gust, encara que es aconsellable que ho facen amb aliments similars o equivalents.
Si vols realitzar estes excursions cridans:
correo@iberica2000.org
Telf. 653 378 661
Más información relacionada, en Ibérica 2000:
* Convent de Sant Jeroni. Monestir de Cotalba. Alfahuir. (Enlaces...)
* Senderismo por la Serra de les Agulles desde Tavernes.
* Municipi de Simat de la Valldigna.
* Municipi de Gandia.
* Umbría de Barx.
* Senderismo por la Comarca de la Valldigna.
* Senderismo en la Vall del Vernissa.
* Error
* Cultura y fiestas en Rafelcofer.
* EXCURSIONS PER LA COMUNITAT VALENCIANA
* Asentamiento Íbero-romano de Vinya La Guapa.
* Ajuntament de l´Alqueria de la Comtessa. Comarca de La Safor.
* Desde el embalse de Yesa. (Enlace...)
* Error
Insertado por: Suso (16/07/2003)
Fuente/Autor: Aula educativa de Ibérica 2000.
Comentarios
Un guia muy bueno para nosotros extrangeros. Muchas gracias
Nombre: Cliff Beardsell (01/11/2004)
Gracias a todos los que promovéis el conocimiento y la protección de la naturaleza.
Nombre: David (29/03/2005)
Gran trabajo. Ánimo!
Nombre: Raúl (24/05/2005)
SENDEROS HISTORICOS PR-CV51 / VIII
BARX - COVA DE LES MALLAETES - CIM DEL PENYALBA - LA DROVA - BARX
Senderos: PR-CV51, VIII, DIV,
Comarca: La Safor - La Valldigna
Terminos de: BARX. SIMAT, XERESA
Recorrido: 12 km.
Tiempo: 3 H. 30’
Dificultad: alta
Cartografía: Escala 1:10.000, HOJA 770 (3-4, ), DE L’INSTITUT GEOGRAFIC VALENCIA.
Desnivel: Entre los 325 m. en la población de Barx y a los 772 m. en la cumbre del Penyalba.
Entidad responsable: Ayuntamiento de Barx, con la colaboración del Centre Excursionista de la Valldigna.
Itinerarios: (P1) Barx
DATOS GENERALES DEL SENDERO PR-CV50 VII
Del punto Al
punto Tiempo Puntos de
interés
1 2 30’ Esglessia, Calvari, Font del Raco, núcleo urbano de Barx, almacera, bodega y granero del siglo XVII, PR-VC51
2 3 25’ Font del Cirer, Cami dels Burros, Cova de les Mallaetes, PR-CV51 VIII
3 4 15’ Cova de les Mallaetes
4 5 35’ Vistes a la Valldigna, les Foies
5 6 10’ Les Foies, PR-CV51 DIII
6 7 30’ Cim del Penyalba 772 m. PR-CV 51 DIV
6 8 35’ Forat de la Drova
8 9 25’ Pista Forestal al Mondúver 843 m.. PR-CV51
9 10 30’ Pista Forestal al Mondúver 843 m.. PR-CV51
10 1 30’ La Drova, Font de la Drova Les Basses , Ermita de Sant Pere, Les Cases de la Drova, Cova del Parpalló y conexión con sendero PR-CV60
DESCRIPCIÓN DEL ITINERARIO
En el parque situado a la salida de la población esta ubicado el panel informativo de todo el recorrido del PR-CV51 VII, desde Barx por carretera CV-675 (Barx-Simat de la Valligna), a la altura de una granja sale a nuestra derecha el sendero PR-CV51. Siguiendo por el sedendero que va en dirección norte hasta llegar al un cruce (P2), a l derecha conectamos con un camino asfaltado que va les Foies, si continuamos llegaremos en unos 10’ a la Font del Cirer. Si seguimos por la derecha PR-CV51 VIII y por una fuerte pendiente hasta llega a la Cova de les Mallaetes P3, continuando por la parte izquierda de la cueva el sendero nos lleva hasta el Alt de les Aligues (P4). Delante nuestra se puede ver la silueta del Plenyalba, nosotros seguiremos por el sendero que recorre la cresta y continua por la ladera del Penyalba hasta llegar un cruce (P5), a la izquierda bajamos hacia les Foies, continuando a la derecha llegamos al cruce (P6), a la derecha subimos a la Cumbre del del Pic del Penyalba de 772 m., ida i vuelta por el mismo tramo del sendero. Continuando hacia la izquierda el sendero discurre por toda la cresta, en algunos tramos discurre por zonas muy arereias en caso de lluvia tenemos que terner mucha precaución, pasamos por el Alt de Drova i El Forat, que una pequeña covacha que pasa de una parte a la otra de la montaña, continuado nuestra marcha hasta llegar a la pista forestal que sube al pico mundúver (P9). Continuamos por la pista hasta llegar a la urbanización de la Drova, cogiendo a nuestra derecha por la C/. de l’Alagra, hasta el final de la calle que pasa a senda Cami Vell de la Drova, seguireos hasta llegar a la población de Barx .
EL TERME DE BARX
El vall de Barx esta situado en la comarca de la Safor-Valldigna, entre las Sierras del Mondúber y la Sierra del Buixcarro, el núcleo urbano esta situado a 325 m sobre el nivel del mar, el termino con 16.31 km/2 de los cuales la mayor parte son montañosos. Presenta una climatología común del mediterráneo a un que por su situación geográfica se diferencia de las otras poblaciones de la Valldigna, mas expuesta a los vientos húmedos del Mediterráneo. Se destaca la gran cantidad de cuevas y avencs así como las muchas fuentes que podemos encontrar por todo su termino, destacando l’Avenc de la Doncella salida natural de las aguas del valle y principal aportación de aguas para el otro valle de la Valldigna.
En los terrenos de huertas predomina los árboles frutales, el almendro así como la rica producción de aceite de sus excelentes olivos, también cabe destacar en los últimos años se esta incrementando la producción de terrenos dedicados a la naranja. Los primeros pobladores se remontan al paleolítico en la época del magdaleniense, según los hallazgos encontrados en la Cova del Parpalló y Cova de les Mallaetes, los cuales constituyen dos de los yacimientos prehistóricos mas importantes de la mediterránea peninsular.
Durante la edad Media el termino de Barx estuvo habitado por musulmanes, hasta que el Rey Jaume II lo entrego al los frailes del Rial Monastir de la Nostra Senyora de la Valldigna en el año 1329.
QUE SON LOS SENDEROS
Los senderos son una red de itinerarios formados por conexiones de caminos, veredas, cañadas, pistas etc., se trata siempre de que sea posible, evitar el transito por carreteras asfaltadas con trafico de vehículos. El GR se registra con una numeración estatal su longitud es siempre superior a los 50 km. Y se marca con los colores blanco y rojo.
Los PR son los senderos de pequeño recorrido, normalmente son rutas que se pueden realizar en una sola jornada, y su recorrido es inferior a los 50 km. y se marcan con los colores blanco y amarillo, así como cada comunidad autónoma tiene una numeración que los identifica (PR-CV).
Los SL son senderos locales y su recorrido es inferior a los 10 Km., son senderos que permiten al senderista realizar los recorridos mas singulares de una zona (cultural, histórico, arqueológico, botánico, ecológico etc.), se marca con colores blanco y verde.
Estas señalizaciones las podemos encontrar en lugares como estacas de madera, árboles, piedras postes etc., las señales se tendrán que ver desde los dos sentidos de la marcha, para evitar perdidas, sobre todo en los lugares cuando sean propensos a estar afectados por la niebla, asimismo cuando en los lugares que durante algunas épocas puede nevar las marcas estarán situadas a cierta altura.
A demás de la señalización con pintura, también se instalan unos paneles informativos de todo su recorrido que cartográficamente ayudan a poder determinar su recorrido y las características principales de la zona. En los cruces se instalan postes indicativos con los nombres de los lugares más importantes y el tiempo aproximado a emplear. Se publican topoguías que describen los recorridos y las características de la zonas por donde pasamos.
Nombre: paco sales (23/08/2006)