| Los molinos no abastecerán a ningún hogar... |
(4021) |
| PROYECTO DE PARQUE EÓLICO COLL DE PANISSARS, EN LA JONQUERA. |
| Se han escrito muchas cosas sobre el proyecto de parque eólico Coll de Panissars, en la Jonquera, pero entre ellas se encuentran unas falsedades de relevancia. Para empezar, no se generará cada año 180 millones de Kwh. De ser así este sitio tendría el récord del mundo en cuanto a días de viento. En Reino Unido, el país con más viento de Europa, el factor de carga promedio es del 24% de la potencia instalada de los aerogeneradores, porque el viento no sopla todos los días, y a veces sopla pero con poca fuerza. Así que el porcentaje anual de utilización de la capacidad instalada es del 24%. |
De aplicar este porcentaje al proyecto de La Jonquera, tendríamos una producción de 103 millones de KWh*. O sea que la empresa promotora exagera con las cifras de producción, y por ende con el número de hogares que abastecerá su central eólica.
* 17 molinos x 2,9 MW ( potencia máxima c/u ) = 49,3 MW o sea 49,300 KW ( potencia máxima del parque ) ---> x 24 horas = 1,183,200 KWh ( producción teórica máxima cada día ) ---> x 365 días = 431,868,000 KWh ( producción teórica máxima por año ) ---> x 24% factor de carga ( utilización promedia efectiva ) = 103.648.000 KWh
Pero hay más : en realidad, la electricidad producida por los molinos no abastecerá a ningún hogar, porque de no contar con el apoyo de centrales térmicas, habría apagones cada vez que cambia la velocidad de viento. No se ha encontrado manera de almacenar la electricidad que producen a un coste que sea aceptable.
Entonces, para que se pueda utilizar la electricidad inestable producida por los molinos, hay que mantener funcionando en paralelo centrales "sucias" de carbón o de gas. Y no podrán funcionar de la manera más eficiente, que corresponde con su capacidad máxima : tendrán que quedar en "standby", quemando combustibles fósiles para nada, o al 20 o 40% de su potencia, para poder aumentar su producción cada vez que amaina el viento.
O sea que consumirán más combustibles y emitirán más CO2 por KWh producido, nada más para apoyar los molinos. Y tendrán que subir y bajar su producción en cada momento, según las variaciones en la velocidad del viento. Acelerar y frenar, acelerar y frenar, así tienen que operar las centrales que respaldan a los molinos. Por si solo, esto conlleva un mayor consumo de combustibles fósiles. No es muy diferente de los coches : consumen y contaminan más en el tráfico de la ciudad que en la carretera.
De tal modo que, por cada kilovatio/hora "limpio" que producirán los molinos de La Jonquera, habrá que quemar más carbón o más gas en las centrales de respaldo. Esto no lo dice el empresario. Lo que se pretende ahorrar en emisiones de CO2 ( dióxido de carbono ), SO2 ( dióxido de azufre ), NOx ( óxidos de nitrógeno ), y partículas contaminantes : todo esto resulta ser un cuento chino. Lo de los 10 millones de árboles también es falso. Más valdría plantar estos arboles y cuidar de ellos – ¡ y que no sean eucaliptos !
El engaño eólico está bien conocido por los científicos y demás especialistas independientes, pero raramente se publican sus estudios : porque molestan. Van contra la corriente, que hoy en día tiene un nombre más elaborado : "políticamente correcto". Y al rechazar las críticas contra esta forma de producir energía, se toman decisiones equivocadas, empujadas por el mito de las energías “limpias”. Lo peor es que se pasan por alto también los daños colaterales que azotan al medio ambiente, la fauna, los vecinos, el turismo, el gasto público, el valor de la propiedad, la calidad de vida.
Quedan los libros, que pueden romper la barrera del políticamente correcto en aquellas áreas del pensamiento donde la ley no lo prohibe. Así, en Francia se publicó uno que su autor tituló " L´IMPOSTURE : POURQUOI L´EOLIEN EST UN DANGER POUR LA FRANCE " ( traducción : LA IMPOSTURA : EL PORQUÉ LOS PARQUES EÓLICOS SON UN PELIGRO PARA FRANCIA ), y que salió con un prefacio escrito por Valéry Giscard d´Estaing, ex-Presidente del país galo. En Reino Unido, el mes que viene se publicará un libro del Dr John Etherington. El título lo dice todo : "The wind farm scam" ( traducción : El timo de los parques eólicos ).
Uno se puede preguntar : ¿ Porqué despilfarrar tanto dinero público para una industria que no sirve ? Pues es muy simple : por la misma razón que un país se lanza en una guerra inútil, o que una comunidad autónoma deja que se edifique un hotel ilegal en una reserva natural, o que un ayuntamiento construye un edificio de escasa utilidad. Los políticos tienen sus razones propias, y no van todas en el sentido del interés general - bien lo sabemos. A veces unos van a la cárcel, como Jesús Gil o la alcaldesa de La Muela. En el caso de esta última, fue precisamente por su papel en el negocio poco transparente de los parques eólicos de su pueblo.
España tiene ahora 670 de estos "parques" compuestos de 16.000 aerogeneradores. Producen poca electricidad ( el 11% de la demanda ), y de manera inestable e incontrolable. Por eso no se cierran las centrales nucleares ni las de carbón ; y se sigue construyendo más centrales de gas para que no haya apagones cuando afloja el viento.
El impacto sobre el medio ambiente es brutal. El paisaje se ve transformado cuando aparecen molinos de 150 metros de alto en una colina, una sierra, o en el mar al lado de la costa. De pronto arruinan las vistas en toda la zona. El turismo, presente o potencial, es la primera víctima. Pero toda la gente se ve perjudicada, al perder un 20, 30 o 40% del valor de sus casas ( a pesar de lo que pretenden los empresarios eólicos ). Esto, nunca lo recuperarán. Su calidad de vida también se deteriora, y para algunos habrá problemas de salud si el ruido les causa insomnio. Varios estudios, por ejemplo los del Dr. N. Pierpont en EEUU, o del Profesor Van Den Berg en los Países Bajos, describen los síntomas del “sindrome eólico”, o explican el porqué sube el nivel de ruido al anochecer. Otros subrayan que es más fácil dormir cerca de una autopista que de un aerogenerador : es como el grifo que gotea, lo que molesta es la repetición rítmica.
He pasado 6 años de mi vida leyendo estudios de impacto ambiental, escribiendo alegaciones contra parques eólicos en varias partes del mundo. He luchado para que se reconozca el impacto real sobre las aves, los quirópteros ( murciélagos ), los incendios, la erosión, etc. . Lo que pasa es que el mismo promotor es responsable de hacer el estudio de impacto. Es así como pedir al zorro que cuide a las gallinas. Por eso, cuando las autoridades o la empresa alegan que se puede autorizar un parque eólico porque su estudio de impacto ambiental es favorable, es más que absurdo : es obsceno.
Claro, el empresario emplea a ornitólogos y otros expertos para que escriban su informe. Pero él los elige, él los contrata, él los paga, y él escribe la letra pequeña en el contrato donde se dice :
- el informe es propiedad del empresario.
- el empresario puede despedir el experto cuando le de la gana.
- el experto no puede hablar o escribir públicamente acerca de su trabajo, sino el empresario le puede demandar.
O sea que el empresario lo controla todo. Conozco casos donde el promotor despidió al ornitólogo, contrató a otro, hizo que cambiara algunas palabras y cifras del informe, y lo publicó con la firma del nuevo “experto”.
Así de poco fiables son los estudios de impacto ambiental. Igual con los informes sobre mortandad de aves. Por ejemplo, en los años 2000-2001, el Dr Lekuona realizó un estudio sobre 10 parques eólicos, a pedido del gobierno de Navarra. Tras un año de trabajo sobre el terreno, contando aves muertas y realizando pruebas, estimó que las aspas habían matado en un año 6.450 aves y 650 quirópteros. Pero al final, resulta que su informe fue archivado sin publicar. Y cuando por fin un empleado de la administración lo entregó en secreto a la asociación ecologista GURELUR, se descubrió que se había puesto un “sumario” donde la mortandad había sido reducida a 132 , y presentada además como siendo 11 por mes.
Escribí un artículo sobre este escándalo. Pedí a la Sociedad Española de Ornitología de estudiar el problema de la mortandad con cuidado, y de oponerse a proyectos donde vuelan las águilas y demás aves protegidas. Tardaron 6 años en hacerme caso, menos en Catalunya donde lo hicieron más temprano. Este año la SEO publicó un informe : " Directrices para la Evaluación del Impacto de los Parques Eólicos en Aves y Murciélagos" . Allí dicen que se ha subestimado a lo grande el impacto de los molinos sobre las aves y los quirópteros. Denuncian que los empleados de los "parques" escondan los cuerpos de las víctimas, enterrándolas. Y recomiendan que ningún parque eólico sea construido a menos de 50 kilómetros de una colonia de buitres, o 15 kilómetros de un nido de águilas.
En fin, se han contado muchas mentiras sobre los parques eólicos. Pero la peor de ellas cabe en esta pregunta : ¿ prefiere una central nuclear ? Porque la respuesta es : aunque tengamos un millón de parques eólicos en España, hará falta tantas centrales nucleares, de carbón o de gas como tenemos ahora, y más de ellas aún a medida que crece la demanda. Porque cuando no hay viento, las necesitamos, inclusive para compensar las fluctuaciones del viento cuando este sopla. Así que : ¿ para qué destruir tantos paisajes, tantas aves, y tanta naturaleza para una energía que no va ?
Mark Duchamp.
Director, Cambio Climático y Energías Alternativas
Iberica 2000
save.the.eagles@gmail.com
* 475 Asociaciones de 18 países europeos PIDEN UNA MORATORIA EÓLICA. (Enlaces...)
* La caída de la demanda de luz obliga a parar los parques eólicos.
* Cada EMPLEO VERDE cuesta 571.138 euros a los españoles
* La gran mentira del calentamiento global
* A toda la información sobre la eólica que nos preocupa, desde Ibérica 2000... (A numerosos artículos...)
Ibérica 2000 y las organizaciones que la componen
estamos a favor de la búsqueda de energías respetuosas con el Medio Ambiente.
Pero estamos en contra de las falsas soluciones, de remedios que revelan ser
peores que la enfermedad.
| Insertado
por: silvia3942 (28/05/2009) |
| Fuente/Autor:
Ibérica 2000. |
Valoración
Comentarios
Articul Publicat en la revista "Esquerda de la Bastida" del mes de junio en La Jonquera!
Rèplica a l’article de Ramon Carbonell...
(Un article sobre el debat eòlic)
* Els molins no subministraran cap llar.
L’autor d’aquest article és un expert en parcs eòlics i director de l’entitat ‘Cam-bio Climático y Energías Alternativas – Ibérica 2000’ i, a petició de l’associació
JAC, ha escrit aquest text per rebatre l’article publicat a l’Esquerda del mes anterior pel sr. Ramon Carbonell, president de l’empresa Windmaster Spain, S.L. promotora del parc eòlic de Sant Julià...
S’han escrit moltes coses sobre el projecte de parc eòlic del Coll de Panissars, a la Jonquera, però entre elles es troben algunes falsedats rellevants. Per començar,
no es generarà cada any 180 milions de Kwh. Si fos així aquest indret tindria el rècord del món pel que fa als dies de vent. Al Regne Unit, el país amb més vent
d’Europa, el factor de càrrega de mitja és del 24% de la potència instal·lada dels aerogeneradors, perquè el vent no bufa tots els dies, i a vegades bufa, però amb
poca força. Així que el percentatge anual d’utilització de la capacitat instal·lada és del 24%. Si apliquem
aquest percentatge al projecte de La Jonquera, tindríem una
producció de 103 milions de KWh*. És a dir, que l’empresa promotora exagera amb les xifres de pro-ducció, i per tant amb el número de llars que subministrarà la seva central eòlica.
* 17 molins x 2,9 MW ( potència màxima c/u ) = 49,3 MW
és adir 49,300 KW ( potència màxima del parc )
---- x 24 hores = 1,183,200 KWh ( producció teòrica màxima cada dia )
---- x 365 días = 431,868,000 KWh ( producció teòrica màxima per any )---- x 24% factor de càrrega (utilització mitjana efectiva ) = 103.648.000 KWh
Però encara hi ha més: en realitat, l’electricitat produïda pels molins no abastirà cap llar, perquè de
no comptar amb el recolzament de centrals tèrmiques, hi hauria apagades cada cop que canvia la velocitat del vent. No s’ha trobat cap manera d’emmagatzemar l’electricitat que produeixen a un cost que sigui acceptable. Ales-
hores, per a que es pugui utilitzar l’electricitat inestable produïda pels molins, s’ha de mantenir
funcionant en paral·lel centrals “brutes” de carbó o de gas. I no podran funcionar de la manera més eficient, que correspon amb la seva capacitat màxima: hauran de quedar en “standby”, cremant combustibles fòssils per res; o al
20 o 40% de la seva potència, per a poder augmentar la seva
producció cada cop que amaina el vent. O sigui, que consumiran més combustibles i emetran més CO2 per KWh produït, només per donar suport als molins. I hauran de
pujar o baixar la producció a cada moment, segons les variacions de la velocitat del vent. Accelerar i
frenar, accelerar i frenar, així han d’operar les centrals que recolzen els molins. Por si mateix, ja això
comporta un major consum de combustibles fòssils. No és molt diferent dels cotxes: consumeixen i contaminen més en el trànsit de la ciutat que en el de la carretera.
De tal manera que, per cada kilovat/hora “net” que produiran els molins de La Jonquera, hauran de cremar més carbó o més gas a les centrals de suport. Això no ho explica l’empresari. El que es pretén és estalviar en emissions de CO2 (diòxid de carboni ), SO2 (diòxid de sofre), NOx ( òxids de nitrogen), i partícules contami-
nants: i tot això resulta ser una aixecada de camisa. Com això dels 10 milions d’arbres, també és fals. Més valdria plantar aquests arbres i tenir cura d’ells – i que no
siguin eucaliptus!
L’engany eòlic és ben conegut pels científics i d’altres especialis-tes independents, però rarament es publiquen els seus estudis : perquè molesten. Van contra la
corrent, que avui dia té un nombre més elevat : “políticament correc-te”. I al refusar les crítiques contra aquesta forma de produir energia, es prenen decisions equivocades, empeses pel mite de les energies “netes”. El pitjor és que passen per alt també els danys col·laterals que afecten el medi ambient, la fauna, els veïns, el turisme, la despesa pública, el valor de la propietat, la qualitat de vida. Queden els llibres, que poden trencar la barrera del política-ment correcte en aquelles àrees del pensament on la llei no ho prohibeix. Així, a França es va publicar un que el seu autor va
titular L’imposture : Pourquoi l’Eolien est un Danger pour la France (traducció: La impostura: perquè els parcs eòlics són un perill per França), i que sortí amb un prefaci escrit per Valéry Giscard d’Estaing, ex-president del país gal. Al Regne Unit, el mes que ve es publicarà un llibre del Dr John Etherington. El títol ho diu tot: The
wind farm scam (traducció: L’estafa dels parcs eòlics).
Hom es pot preguntar: Per què malbaratar tant diner públic per una indústria que no serveix? Doncs és molt simple: per la ma-teixa raó que un país es llança a una guerra inútil, o que una comu-nitat autònoma deixa que s’edifiqui
un hotel il·legal dins una reserva natural, o que un ajuntament cons-trueix un edifici d’escassa utilitat.
Els polítics tenen les seves raons pròpies, i no van totes en el sentit de l’interès general - bé ho sabem.
A vegades uns van a la presó, com Jesús Gil o l’alcaldessa de La Muela. En el cas d’aquesta última, fou precisament pel seu paper en el negoci poc transparent dels parcs eòlics del seu poble. Espanya te ara 670 d’aquests
“parcs” composats de 16.000 aerogeneradors. Produeixen poca
electricitat (l’ 11% de la demanda), i de manera inestable i incontro-lable. Per això no es tanquen les centrals nuclears ni les de carbó; i es segueix construint més centrals de gas per a que no hi hagi apaga-des quan afluixa el vent. L’impacte sobre el medi ambient és brutal. El paisatge es veu transformat quan apareixen molins de 150 metres d’alt a un turó, una serra, o al mar al costat de la costa. De cop arruïnen les vistes a tota la zona. El turisme, present o potencial, és la primera víctima. Però tota la gent es veu perjudi-cada, al perdre un 20, 30 o 40% del valor de les seves cases (tot
i el que pretenen els empresaris eòlics). Això, mai no ho recupera-ran. La seva qualitat de vida també es deteriora, i alguns patiran pro-blemes de salut si el soroll els cau-
sa insomni. Diversos estudis, per exemple els del Dr. N. Pierpont als EUA, o els del Professor Van Den Berg als Països Baixos, descriuen els símptomes del “síndrome
eòlic”, o expliquen el perquè puja el nivell de soroll al vespre. Altres subratllen que és més fàcil dormir prop d’una autopista que d’un aerogenerador: és com l’aixeta
que degoteja, el que molesta és la repetició rítmica.
...l’empresa promotora exagera amb les xi-fres de producció, i per tant amb el número de llars que subministrarà la seva central eòlica.
...és que el mateix promotor és responsable de fer l’estudi d’impacte. Es com demanar a la guineu que vigili les gallines.
He passat 6 anys de la meva vida llegint estudis d’impacte ambiental, escribint al·legacions contra parcs eòlics a diverses parts del món. He lluitat per a que es reconegui
l’impacte real sobre les aus, els quiròpters (rat-penats), els incen-dis, l’erosió, etc. El que passa és que el mateix promotor és res-ponsable de fer l’estudi d’impacte.
Es com demanar a la guineu que vigili les gallines. Per això, quan les autoritats o l’empresa al·leguen que es pot autoritzar un parc eòlic perque el seu estudi d’impacte
ambiental és favorable, és més que absurd: és obscè.
És clar, l’empresari fa servir ornitòlegs i d’altres experts per a que escriguin el seu informe. Però
ell els escull, ell els contracta, ell els paga, i ell escriu la lletra petita del contracte on diu: «l’informe
és propietat de l’empresari.»; «l’empresari pot acomiadar
l’expert quan vulgui.»; «l’expert no pot parlar o escriure públicament sobre la seva feina al projecte, sinó l’empresari el pot demandar.» És a dir que l’empresari ho con-trola tot. Conec casos als que el promotor va despatxar l’ornitòleg, va contractar un altre, feu que
canviés algunes paraules i xifres de l’informe, i el publicà amb la signatura del nou “expert”. Així de poc fiables són els estudis d’impacte ambiental. Igual que
amb els informes sobre mortaldat d’aus. Per exemple, als anys 2000-2001, el Dr Lekuona va realitzar un estudi sobre 10 parcs eòlics a petició del govern de Navarra. Després d’una any de treball de camp, comptant aus mortes i realitzant proves, va estimar que les aspes havien mort en un any 6.450 aus i 650 quiròpters. Però al final, resulta que el seu informe fou arxivat sense publicar. I quan por fi un treballador de l’administració el va donar en secret a l’associació ecologista GURELUR, es va descobrir que s’havia inclòs a un “sumari” on la mortaldat s’havia reduït a 132 individus, i presentat a més com si haguessin estat 11 al mes.
Vaig escriure un article sobre aquest escàndol. Vaig demanar la Societat Espanyola d’Ornitologia d’estudiar el problema de la mor-taldat amb cura, i que s’oposessin
a projectes on volen les àguiles i d’altres aus protegides. Van trigar 6 anys a fer-me cas, menys a Catalunya on ho feren abans. Enguany la SEO ha publicat un informe: Directrices para la Eva-luación del Impacto de los Parques Eólicos en Aves y Murciélagos. En ell diuen que s’ha subestimat en gran mesura l’impacte dels molins
sobre les aus i els quiròpters. Denuncien que els treballadors dels “parcs” amaguen els cossos de les víctimes, enterrant-les. I recomanen que cap parc eòlic
sigui construït a menys de 50 qui-lòmetres d’un turó de voltors, o 15 quilòmetres d’un niu d’àguiles. En fi, s’han explicat moltes men-tides sobre els parcs eòlics, però
la pitjor d’elles cap en aquesta pregunta: prefereix una central nuclear? Perque la resposta és: encara que tinguem un milió de parcs eòlics a Espanya, farà falta tantes centrals nuclears, de carbó o de gas com les que tenim ara,
o més! a mesura que creix la demanda. Perque quan no hi ha
vent les necessitem, inclòs per a compensar les fluctuacions del vent quan aquest bufa. Així que: per què destruir tants paisatges, tantes aus, i tanta natura per una energia que no va?.
* RECOLLIDA DE SIGNATURES.
"No a la construcció del parc eòlic de la Jonquera".
L’empresa Windmaster Spain, S.L. vol construir un parc eòlic de 17 molins de 80 metres d’alçada a la zona protegida de la muntanya de Sant Julià, al nord oest de la Jonquera. L’Ajuntament de La Jonque-ra, tant govern com oposició, i moltes entitats municipals i ecologistes s’han manifestat en contra de la seva construcció; però la Generalitat de Catalunya fa costat a l’empresa i insisteix
en tirar-lo endavant, tot i que ra-tlla la il·legalitat respecte la seva pròpia normativa en matèria ambiental i urbanística. L’Estat no ens ha permès fer un referèndum per manifestar-nos de manera vinculant, però no pot impedir que donem la nostra opinió com a poble i per això
demanem la teva signatura si estàs en contra de la construcció d’aquest parc devastador. La nostra veu com a jonque-rencs / enques dotarà amb més legitimitat encara el nostre ajuntament per fer servir les competències legals i arguments que té per aturar aquest projecte de parc eòlic. Ajuda’ns i SIGNA
ARGUMENTS LEGALS AL NOSTRE FAVOR:
Fan falta quatre permisos per construir una obra d’aquestes
característiques.
1) Permís d’Execució. Concedit pel departament d’indústria de la Generalitat, amb la condició de reubicar 12 dels 17 aerogeneradors. Aquest nou projecte no té aprovada l’avaluació ambiental. IMPUGNAT mitjançant conten-ciós administratiu per l’IAEDEN, el cas es troba a la sala conten-ciosa de la secció 3a del Tribunal Superior de Justícia de Cata-lunya, la mateixa que a finals de 2008 va sentenciar la il·legalitat de dos parcs a Tarragona per
no estar contemplats als Plans d’Organització Urbanística dels respectius municipis, com passa a la Jonquera.
El projecte de la línia d’evacuació de l’energia no té
aprovada ni l’avaluació ambien-tal.
Molts propietaris dels te-rrenys afectats han presentat
al·legacions contra les expropia-cions.
2) Permís d’Urbanisme. El concedeixen els ajunta-ments: DENEGAT. El nostre ajuntament el va denegar perquè el parc no es contempla al nostre POUM, aprovat i ratificat per la Genera-litat el 2005, ni s’ajusta tampoca les condicions marcades pel desenvolupament de parcs eòlics al nostre poble. Va ser recorregut per l’empresa, però el febrer de 2009 el TSJC confirma la denegació d’aquest permís. Importants en aquest punt són els dos precedents judicials
assentats per les sentències del TSJC que declaren il·legals els parcs tarragonins de Vilobí i El Tallat, abans esmentats.
3) Llicència Ambiental. La concedeixen els ajunta-
ments: PENDENT. El nostre ajuntament pot negar-la per motius urbanístics: al·legant que no està contemplat
al nostre POUM vigent, i afecta a una zona d’especial protecció reconeguda al POUM i a d’altres plans territorials supramunici-pals. El requisit previ per l’obtenció d’aquesta llicència és tenir el Certificat de compatibilitat urbanística que signa O NO l’arquitecte municipal.
4) Llicència d’obres. La concedeixen els ajunta-
ments: PENDENT. De tot això se’n segueix que l’empresa Windmaster Spain, S.L. no té drets adquirits sobre la muntanya de Sant Julià i, per tant, l’AJUNTAMENT NO
HA DE PAGAR CAP MENA D’INDEMNITZACIÓ SI EL PROJECTE DE PARC EÒLIC NO ES FA, perquè l’empresa tot just està en la fase d’obtenció de permisos.
Publicat en: Infojonquera.cat |
| Nombre: Tatiana Tolentino Mosca (01/06/2009) |
E-mail: tatit81@yahoo.com |
| |
|
